«Aquesta nit la màgia no la hi posarà l'alzina, per tant, avui més que mai la màgia de les Vesprades la hi posareu el públic i Els Amics de les Arts», apuntava Eloi Hernàndez en nom de l'organització abans de l'inici del concert. La previsió meteorològica de la nit de dissabte apuntava tempesta, i davant l'amenaça de pluja, a la tarda es va decidir que el concert d'Els Amics de les Arts es traslladaria a la pista poliesportiva del poble. Finalment, la pluja no va fer acte de presència, però de ben segur molts encara tenien a la memòria el xàfec que l'any passat va irrompre en l'actuació de Ramon Mirabet que va obligar a suspendre-la, l'únic cop en la història de les Vesprades que s'ha hagut de cancel·lar un concert.

L'alzina centenària de Querol és l'emblema del festival, i cada any, des de en fa una dotzena, abraça el públic que s'hi aplega per gaudir dels concerts de les Vesprades. Dissabte, l'escenari va ser molt diferent. Però tot i haver de canviar l'emplaçament de Querol per la pista poliesportiva, l'organització va cuidar cada detall per crear-hi un clima acollidor. Cap a les 9 del vespre es va obrir el recinte perquè el públic que ho volgués pogués sopar a l'espai gastronòmic que es va habilitar al costat de la pista. Decorat acuradament amb bales de palla i una il·luminació intimista, els assistents van poder sopar a la fresca alhora que gaudien de l'acompanyament musical del pianista Celestí Vall i el trompetista Arnau Boix.

Abans de l'inici del concert, Eloi Hernàndez va donar la benvinguda als assistents a una «vesprada peculiar», i va agrair al públic la comprensió. «Avui més que mai hem de donar les gràcies a tothom qui fa possible les Vesprades sota l'alzina», i va fer una menció especial a l'Ajuntament de Calaf, «que ens ha cedit tot el material de l'escenari».

No era el primer cop que Els Amics de les Arts actuaven a les Vesprades, ja ho havien fet el 2010, un concert del qual van assegurar que «guardem un bon record». Un retrobament amb un públic agraït i entregat que va deixar el llistó ben amunt, i tot i que en aquesta ocasió estaven en un altre emplaçament, «donada l'alçada a la qual es troba la pista poliesportiva de Fonollosa, tècnicament estem sota l'alzina». El grup va obrir el concert amb Monsieur Cousteau, fent un repàs de la seva trajectòria musical. No hi van faltar els temes més populars de la banda, i va ser amb Jean Luc, un clàssic del seu repertori, que van desfermar l'eufòria i el públic es va aixecar de les cadires per ballar i cantar. Amb El seu gran hit deien adeu, momentàniament. Pràcticament cap balada, a excepció de Reykjavik, que encetava la tanda de bisos. Després de més d'una hora i mitja de concert s'acomiadaven sota una pluja, però de confeti.