Una Catalunya independent tindria més nivell de vida, segons Credit Suisse

Un estat català seria el vintè en l'índex de desenvolupament, mentre que Espanya ocupa el lloc 23

06.08.2014 | 07:35
La Via Catalana de l´Onze de Setembre de l´any passat
La Via Catalana de l´Onze de Setembre de l´any passat

Una Catalunya independent milloraria el seu índex de desenvolupament humà, que mesura el benestar i el nivell de vida amb paràmetres com la qualitat en l'educació, la salut o les finances, i faria empitjorar les condicions a l'estat espanyol. Així ho indica un estudi realitzat per l'institut de recerca del banc Credit Suisse, que assegura que, sense Espanya, Catalunya se situaria en la vintena posició del rànquing mundial d'aquest índex. Actualment, l'estat espanyol és a la 23a posició i, sense Catalunya, baixaria a la 26a. L'estudi, titulat "L'èxit dels estats petits", assegura que els països petits se'n poden sortir millor perquè tenen els serveis menys fraccionats i posa Catalunya com a exemple.
L'estudi calcula com seria l'índex de desenvolupament humà (HDI) de Catalunya, Flandes, el Quebec i Escòcia sense els seus actuals estats. Segons Credit Suisse, el Quebec seria el que tindria un índex més elevat, en la posició número 13, mentre que actualment el Canadà és a l'11a. En canvi, tant Catalunya com Escòcia tindrien un nivell de vida més elevat que Espanya i el Regne Unit, respectivament. Mentre que Catalunya estaria en la 20a posició, Escòcia es situaria en la 23a. Actualment, el Regne Unit és a la posició número 27 i, sense els socis escocesos, baixaria tres posicions.
Segons aquest rànquing, una eventual Catalunya independent estaria per sobre d'Espanya, França, Finlàndia, Eslovènia, Liechtenstein i Itàlia. "Els països petits ocupen més de la meitat dels primers trenta països", assegura l'informe. L'HDI és una mesura comparativa per avaluar la riquesa i el benestar dels estats més enllà del PIB que té en compte l'esperança de vida, l'alfabetització, l'educació i el nivell de vida d'un país.
I és que l'estudi posa de manifest que els estats petits tenen els serveis menys fraccionats i més homogenis i, per tant, són més eficients. A més, el cost de finançar aquests serveis és més elevat en estats grans que en petits. D'altra banda, els petits solen estar més abocats a la globalització i al comerç exterior i a tenir millors infraestructures intangibles, que són l'educació, la governança i llei.
De fet, a partir de l'estudi de diversos estats, l'informe assegura que les infraestructures intangibles, l'habilitat de gestionar la globalització i els factors de desenvolupament humà constitueixen l'èxit dels països petits. Mentrestant, la mida, la democràcia, la propietat intel·lectual i la recaptació per l'impost de societats són factors "molt menys importants".
L'informe recorda que, des del 1945, el nombre d'estats membres de les Nacions Unides ha augmentat des dels 50 fins als 193 i subratlla que dues terceres parts d'aquests són considerats estats petits, amb població inferior als deu milions.
També assegura que, en el cas d'Europa, els vells estats petits, com Suïssa o Suècia, se n'han sortit millor de la crisi de l'eurozona. Així, exposa que els països petits que a més són vells estan en una posició més bona perquè han tingut temps de desenvolupar un marc legal i institucional, de manera que són un model per als nous estats petits. "Per a alguns nous estats on el marc legal i institucional encara no s'ha desenvolupat, pot tardar temps abans no s'aconsegueixin els beneficis dels estats petits. La qualitat institucional, la llei, les inversions en tecnologia i educació són clau" per a uns bons resultats, subratlla l'informe de Credit Suisse.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema