Sentències judicials (la més sonada la dictava fa pocs dies un jutjat de Madrid) contra les clàusules sòl -la condició que van imposar moltes entitats financeres per a la concessió d'hipoteques amb l'objectiu d'assegurar-se un interès mínim, amb independència de l'evolució de l'euríbor-; desfilada de directius de caixes d'estalvis extintes per la banqueta dels acusats -casos Bankia, Caixa d'Estalvis del Mediterrani, Catalunya Caixa, Caixa de Castella la Manxa...-; tipus d'interès negatius per decisió del totpoderós Mario Dra-ghi, president del Banc Central Europeu; reduccions de plantilles dramàtiques -el Santander preveu retallar 1.200 llocs de treball-... El sector bancari passa per un moment difícil. La conjuntura econòmica -les incerteses hi són: afebliment del creixement mundial, inestabilitat política...- posa en qüestió el model tradicional de negoci de les entitats: el cobrament d'interessos pel crèdit.

Amb el diner a uns preus extraordinàriament baixos, ja es parla de transformació del sector. I, com ha passat en altres àmbits, les noves tecnologies irrompen com una amenaça més: en el cas de la banca, el nou maldecap té nom propi, d'arrel anglosaxona: les fintech-paraula que neix de la suma dels conceptes finance (finances) i technology (tecnologia). Albert Grau, d'Argenta Patrimonios,explica que aquest concepte, relativament recent, "engloba els serveis o empreses del sector financer que aprofiten les noves tecnologies per crear productes innovadors i prestar serveis financers". Segons Grau, la irrupció de les fintech contribuirà a la "reducció de costos" i a "la millora dels serveis financers"; i, segons un informe de la consultora Price Waterhouse Cooper (PwC), amb el títol Blurred lines: Com les Fintech estan redefinint el sector financer, ha fet una enquesta a 544 direc-tius de l'àmbit de les finances de 46 països, aquest fenomen digital amenaça el 25% de la quota de mercat de la banca tradicional -directius de les mateixes fintech situen aquesta "mossegada" fins al 33%. "En alguns àmbits -explica Raquel Garcés, sòcia de la consultora estratègica Strategy& de PwC-, els bancs no són els més ben posicionats per capturar noves bosses de valor". En aquest context, el 83% dels enquestats per PwC que treballen en el sector financer tradicional admeten que l'arribada de nous competidors (empreses tecnològiques, d'e-commerce, companyies de telecomunicacions, proveïdors d'infraestructures, start-ups, etc.) provoca un efecte disruptiu (adjectiu molt en voga en l'àmbit econòmic que, en el de la física, s'empra per definir una "descàrrega brusca") en el sector, fins al punt que "posa en risc" una part del seu negoci.

Per sectors, aflora el sondeig de Price Waterhouse Cooper, els que es veuen més amenaçats per les empreses i serveis de finançament 2.0 són els de la banca retail (o de consum); el negoci dels mitjans de pagament i els negocis vinculats a la gestió d'actius i de patrimonis. En aquesta línia, l'enquesta permet concloure que aquests àmbits són els que "es transformaran d'una manera més radical els propers cinc anys".

No obstant això, Garcés sosté que, si bé "les fintech creen nous models de negoci", la banca "hi és per quedar-se i continuarà tenint un rol central en el sistema, tot i que la seva participació en alguns negocis bancaris i el seu paper en la cadena de valor variarà de forma significativa".

En aquesta línia, l'estudi de PwC considera que, "alhora que una amenaça", l'aparició a escena de les fintech constitueix "una oportunitat" per al sector financer tradicional. Els enquestats reconeixen que la col·laboració entre les dues parts podria comportar una reducció dels costos (el 73% ho creu); els diferenciaria de la seva competència (ho pensa el 62%) i els aportaria ingressos addicionals (el 56% dels enquestats ho afirmen). Però perquè aquesta cooperació sigui possible caldrà canvis, ja que només el 32% de les entitats financeres que han participat en l'enquesta afirma tenir algun tipus d'acord amb empreses fintech.

"Les noves discogràfiques"

Marc Vidal, consultor en transformació i estratègia digital, opina que

"s'apropa una gran bola de neu per al sector bancari", que "no és una novetat, es veia a venir de lluny". Un problema que "no s'interpreta correctament" i "no va de regulacions, ni d'adaptar-se a una bombolla que els va rebentar a la cara", sinó que "això va del fet que el sector, tal com el coneixem, està en joc". El terme fintech, diu, "és pertorbador per als sistemes financers existents": per invertir en un projecte, exposa, "milers de persones accedeixen al crowdfunding o als préstecs peer to peer (entre iguals)"; les fintech, tot el que "des d'un banc o des d'altres gestors financers ja es feia, ho fan més barat, més fàcil i més ràpid". Aquestes noves empreses aconsegueixen que per al client l'experiència financera sigui "més fàcil i agradable".

Vidal utilitza una comparació molt gràfica per explicar què pot estar passant en aquest àmbit: "els bancs són les noves discogràfiques".