'Audiència de Barcelona ha avalat la decisió del jutge instructor d'enviar a judici l’exdirectiu bagenc de Caixa Catalunya i CatalunyaCaixa Adolf Todó i onze representants de la Catalunya Central al consell d’administració de l’entitat resultant de la fusió de Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Caixa Tarragona per un delicte d'administració deslleial perquè van aprovar un increment de sous als directius mentre l'entitat era sostinguda amb fons públics, segons l’argumentari judicial. En el mateix cas estan imputats l’expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i fins a una trentena més d’exconsellers de l’entitat.
A més de Todó, estan imputats, de la Catalunya Central, l’empresari Manel Rosell (que presidiria posteriorment CatalunyaCaixa), l’advocat Josep Maria Badia, els exalcaldes Josep Camprubí (Manresa) i Maria Antònia Trullàs (Calaf), l’alcalde de Castellgalí Cristòfol Gimeno, el doctor Lluís Guerrero, l’expresident de Mútua Manresana Ramon Llanas, a més del moianès Josep Catot, el calafí Joaquim Palà i la santjoanenca Laura Vives en qualitat d’impositors. Tots van formar part entre el juliol i el novembre del 2010 del consell integrat provisional de les caixes fusionades. També està imputat l’exalcalde de Sant Joan de Vilatorrada Francesc Iglesias, que ja formava part del consell de Caixa Catalunya.
Recursos desestimats
En una resolució, la secció 21a de l'Audiència desestima els recursos que van presentar 11 de les defenses, entre les quals les de Todó i de la resta d’imputats de la Catalunya Central, contra la resolució en què el jutge instructor va concloure que de la investigació del cas es desprenien prou indicis per enviar-los a judici.
La confirmació de la resolució obre el termini perquè la Fiscalia i les acusacions personades, entre les quals la CUP, puguin presentar els seus escrits de qualificació, pas previ que el jutge els faci seure al banc dels acusats.
Denúncia d’Anticorrupció
La causa contra Todó, Serra i la quarantena de membres dels consells d’administració de l’entitat parteix d'una denúncia que va presentar la Fiscalia Anticorrupció per l'aprovació, el gener i l’octubre del 2010, de sengles resolucions per augmentar el sou dels seus directius. La denúncia es dirigia inicialment contra 54 membres del consell d'administració de Catalunya Caixa, però el jutge la va arxivar contra una dotzena d'ells (entre els quals els sindicalistes manresans Benet Botifoll i Tino Jorge), després de comprovar que no van donar suport a les retribucions de la cúpula directiva en les votacions internes.
En la seva resolució, l'Audiència confirma la que el jutge instructor va dictar el desembre del 2014 perquè, segons el seu parer, se'n desprenen prou indicis per atribuir als imputats un delicte d'administració deslleial, que pot suposar penes d’entre sis mesos i quatre anys de presó.
Segons l'opinió de l'Audiència, el consell d'administració de l'entitat financera va aprovar els increments retributius «amb aparent abús del seu càrrec i en perjudici de l'entitat», ja que, afirma, no s’adeien amb la situació real de Catalunya Caixa ni «amb l'entorn de la greu situació de crisi econòmica que travessava». Segons la sala, de la documentació incorporada a la causa se'n desprèn que la situació financera de l'entitat era «especialment delicada»: entre el 2007 i el 2009 els seus beneficis s'havien reduït, el 2010 es va aprovar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va afectar més de 1.300 treballadors (i 300 posteriorment) i el Banc d'Espanya va autoritzar la fusió de tres entitats per garantir la seva «viabilitat».
L'entitat financera, afegeix la resolució, va necessitar 1.250 milions d'euros per seguir funcionant. En aquest «context econòmic», sosté l'Audiència de Barcelona, les retribucions dels màxims directius de l'entitat, entre aquests l'exdirector general Adolf Todó i el seu adjunt manresà, Jaume Masana, «van augmentar considerablement en perjudici dels interessos de l'entitat i en contra de les recomanacions de la Comissió Europea i el FROB».
Els increments retributius
El consell d’administració de Caixa Catalunya va aprovar el gener del 2010 un increment del sou variable d’Adolf Todó del 35% al 50% del sou fix i, en el cas de Masana, del 35% al 45%. Amb l'entitat ja intervinguda amb fons públics, el consell d'administració de les caixes fusionades va aprovar l'octubre d’aquell any una pujada salarial per al 2011 del 4,7% de mitjana per a la desena de membres del comitè de direcció.
En el cas concret de Todó i Masana va ser de l’1,5%, així que el primer va passar de cobrar 800.481 a 812.501 euros, i el segon, de 598.428 a 601.201. Fonts properes al cas recorden que la puja es va fer per equiparar els salaris a la mitjana del sector, i que l’augment del 4,7% deixava encara la retribució de la cúpula directiva de l’entitat el 6,6% per sota de la mitjana del sector financer.
Segons expliquen fonts properes a la instruccció, l’increment del sou variable de Todó (que només es feia efectiu en el cas d’assolir el 100% dels objectius proposats pel mateix consell) va suposar, l’any següent, un increment salarial real per aquest capítol del 16%, uns 128.000 euros.
La defensa de Todó
Tal com ja va publicar Regió7, Adolf Todó va defensar l’octubre del 2013 davant del jutge d’instrucció que el seu increment havia estat comunicat tant al Banc d’Espanya com al FROB i que complia la normativa europea. També en seu judicial, Narcís Serra va al·legar que els increments es van aprovar perquè «calia mantenir l’equip directiu de la caixa», i va insistir que les seves decisions al capdavant de l’entitat van ser «legals, lleials i convenients en aquell moment».
Tant Todó com Serra van argumentar que el Banc d’Espanya coneixia els sous dels directius de l’entitat (que estaven avalats per consultores externes) a través dels informes i memòries que es remetien periòdicament al regulador, sense que aquest objectés mai res, i que el FROB va mantenir les retribucions fins i tot després d’haver aportat els 1.250 milions d’euros per la fusió.
«Que decideixi el tribunal»
L’advocat manresà Benjamí García, que representa en el cas tots els imputats del territori central excepte Trullàs i Iglesias, «el moll de l’os de la desestimació dels recursos» és el raonament de la resolució, a la qual ha tingut accés Regió7, que «en aquest moment processal no correspon a la sala valorar les diferents interpretacions que fan les parts sobre la documental i els informes aportats», ja que, conclou l’escrit de la jutgessa, «aquestes qüestions hauran de ser objecte de valoració en l’acte del judici oral i no a través de la resolució recorreguda».
«En bona mesura», diu Garcia, «és com si l’Audiència digués: no arxivem de bones a primeres una causa que recau sobre uns temes avui sensibles... que decideixi un tribunal en un ple». Garcia creu que el procediment «se saldarà favorablement per a nosaltres. Continuo mantenint aquesta opinió i la confiança», diu l’advocat.
