El fiscal demana penes de presó per a Todó i onze consellers del territori central pel cas CX

El ministeri públic sol·licita quatre anys per a l'exdirector general i Francesc Iglesias i dos per a la resta d'acusats locals

21.03.2017 | 13:16
Reunió del darrer consell d´administració de Caixa Manresa, el desembre del 2009.

La fiscalia demana 4 anys de presó per a l'expresident de CatalunyaCaixa (CX) Narcís Serra i per al bagenc Adolf Todó, exdirector general de l'entitat, per haver aprovat increments de sou als directius mentre l'entitat era sostinguda amb fons públics. En el seu escrit d'acusació, el ministeri públic sol·licita l'obertura de judici oral a un total de 41 persones que van formar part de consells d'administració de la caixa per administració deslleial.

Entre aquests figuren onze representants de la Catalunya Central al consell d'administració de l'entitat resultant de la fusió de Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil.

Entre els acusats als quals el fiscal demana quatre anys figura l'exalcalde de Sant Joan de Vilatorrada Francesc Iglesias, que, com la resta d'acusats als quals es demana aquesta pena, formava part del consell d'administració de Caixa Catalunya. El fiscal demana dos anys per a Manel Rosell (que posteriorment va presidir Catalunya Caixa); l'advocat Josep Maria Badia; els exalcaldes Josep Camprubí (Manresa) i Maria Antònia Trullàs (Calaf); l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno; el doctor Lluís Guerrero; l'expresident de Mútua Manresana Ramon Llanas; a més del moianès Josep Cataot; el calafí Joaquim Palà i la santjoanenca Laura Vives, en qualitat d'impositors. Aquests deu integraven el consell d'administració de Caixa Manresa, i entre el juliol i el novembre del 2010 van passar a formar part del consell provisional integrat de les caixes fusionades.

«Retribucions irresponsables»


En el seu escrit, la fiscalia acusa els exdirectius d'haver practicat una «irresponsable política de retribucions». A més, argumenta que, tot i la «difícil situació econòmica global», «en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa», els sous dels exdirectius Adolf Todó i el manresà Jaume Masana (director general adjunt de la fusionada CatalunyaCaixa) «no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011».

El ministeri públic sosté que a CatalunyaCaixa hi van haver «retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d'insolvència», tenint en compte, a més, que es van produir «en un entorn de greu crisi econòmica». Així, considera «sorprenent» que, d'una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l'altra, «demanés la injecció de diner públic per part del FROB».

En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposaven prop del 90% dels recursos propis del nou banc. 17 dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el del gener, i 23 en el d'octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent a apujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Masana, del 35 al 45%.

Variables i salaris


Segons han explicat a Regió7 fonts properes a la instrucció, l'increment del sou variable de Todó (que només es feia efectiu en el cas d'assolir el 100% dels objectius proposats pel mateix consell) va suposar, l'any següent, un increment salarial real per aquest capítol del 16%, uns 128.000 euros.

L'acord d'octubre va aprovar una puja salarial del 4,7% per al 2011 per a la desena de membres del comitè de direcció. En el cas concret de Todó i Masana, l'increment va ser de l'1,5%, així que el primer va passar de 800.481 euros anuals a 812.501, i Masana, de 598.428 a 610.201. Fonts properes al cas recorden que la puja es va fer per equiparar els salaris a la mitjana del sector, i que l'augment del 4,7% deixava encara la retribució de la cúpula directiva de l'entitat el 6,6% per sota de la mitjana del sector financer.

El desembre d'aquell any, el FROB va adquirir el 100% del nou banc amb 9.084 milions d'euros més injectats. Segons el Banc d'Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d'entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Masana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d'euros il·legítims, segons el fiscal i els càlculs del Banc d'Espanya. De fet, el fiscal recorda que la normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la «racionalització d'estructures d'administració i gerència» i «ajustar les polítiques de retribució dels alts directius» a la normativa europea. El ministeri públic també recorda que els beneficis de CX es van reduir dels 493 milions d'euros del 2007, als 185 del 2008 i als 77 del 2009.

Indemnitzacions i prejubilacions


El gener del 2008 Todó va ser nomenat director general, i al març Jaume Masana va ser designat director general adjunt. Ambdós provenien de l'extinta Caixa Manresa. El sou fix de Todó era de 600.000 euros anuals, amb una variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada del contracte i dues més per no competència postcontractual.

A més, dels 60 als 67 es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir dels 67, amb una renda vitalícia del 80%, a més de 4 milions d'euros en aportacions als plans de pensions, 3,9 milions d'un fons intern i 8,2 milions de provisions matemàtiques. Només amb sou fix i variable va cobrar 4 milions entre el 2008 i el 2012, i quasi dos milions més pel fons de pensions.

Masana tenia condicions una mica inferiors, un sou fix anual de 371.000 euros, i del 2008 al 2011 va tenir gairebé més d'un milió d'euros d'aportacions als seus plans de pensions, 600.000 euros al fons intern i 1,7 milions de provisions matemàtiques. En total va cobrar 2,9 milions en sou fix i variable del 2008 al 2012.

La CIC i la CUP


A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. La CIC atribueix a Todó un delicte d'apropiació indeguda, i li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes.

Així mateix, Serra, Todó i 40 exdirectius més de l'entitat també acusats haurien d'abonar de forma solidària 5,12 milions d'euros en concepte d'indemnització a la caixa per les aportacions dutes a terme a plans de pensions, així com el pagament d'una fiança de 5,9 milions d'euros.

Per la seva banda, la CUP demana quatre anys de presó per a Serra, Todó i dos exdirectius més per administració deslleial, i a la resta de la quarantena d'exdirectius els demanen tres anys de presó pel mateix delicte com a co-operadors necessaris.

Com a responsabilitat civil, demanen la devolució de tot el que haurien cobrat indegudament, uns 7 milions d'euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Masana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a increments de sou i pensions.

El partit també demana la nul·litat del contracte de Jaume Masana, que no està acusat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema