Andreu Veà és considerat com un dels màxims experts en Internet a l'Estat espanyol. És president de la Internet Society a Espanya i el 30 de juny passat va ser a Manresa a la presentació del projecte d'expansió de Fibracat amb el qual la firma manresana pretén convertir-se en l'operador de referència a Catalunya portant a terme una inversió d'uns 20 milions d'euros en tres anys.

Què és la Internet Society?

És una organització sense afany de lucre que es dedica a la formació i sobretot als protocols, que seria el govern de la xarxa, encara que en realitat, a Internet no hi ha govern. Així, Internet Society és el més similar al govern, un paraigües on a sota hi ha la gent tècnica que fa tots els protocols. Nosaltres rebem diners, a partir del nostre .org, i tenim tota la part tècnica i tots els protocols d'Internet Engineering Task Force (IETF). És un grup de treball d'enginyeria i el més divertit de tot és que s'hi pot apuntar tothom. És una cosa de meritocràcia, de manera que quant més treballis més cas t'acabaran fent.

Parlant del govern de la xarxa, darrerament hi ha hagut dos grans atacs amb virus de pirates informàtics.

Els atacs que hem vist fins ara són només entrenaments dels dolents. I aquests entranaments van bé perquè quan hi hagi l'atac gros estarem més preparats. Internet és el que és gràcies al fet que ha estat un sistema obert, i no hi ha res més difícil que tancar un sistema que és obert. I per això hi ha virus i atacs.

Com es poden evitar?

La màxima seguretat és desconnectar. Hi ha dos extrems: estàs hiperconnectat o estàs totalment aïllat. Si estàs tot el dia connectat poden passar aquests coses. Sobretot passen a gent que no fa gaire manteniment, que té sistemes operatius vells o que no estan actualitzats. Wikileaks ha fet un mal servei a la humanitat en publicar tota la informació de la NCA i també els forats que tenien els Windows antics. Llavors els dolents, per dir-ho d'una manera senzilla, han agafat aquesta informació i els possibles punts dèbils del sistema operatiu i han atacat directament el seu cor.

I que es pot fer per prevenir aquest tipus d'atacs?

En principi és bastant complex. Estem parlant de robots que ho fan i quan tens 300.000 ordinadors afectats, és com un cadena. Ho engega una persona, però es propaga automàticament. Per això fan servir els spams. Encara que no ho sembli, perquè estan en anglès o plens de faltes d'ortografia, hi ha molta gent que fa clic a arxius .exe, que són executables i que al fer el doble clic no passa res. Encara que la realitat és que «sembla» que no passa res que ell sàpiga. Per sota s'instal·la un troià que al cap d'un temps agafa el control de l'ordinador i el dóna a un altre ordinador. Això és com una cascada i hi ha un moment que tenen un xarxa d'ondinadors al seu abast i activen l'atac tot provocant un efecte bola de neu.

Es podrà saber qui ho ha provocat?

Pot ser que sigui impossible. És molt díficil tirar enrere i saber qui n'ha estat l'autor. En el primer atac es va dir que era Corea del Nord i en el segon es va dir que Ucraïna. Se sap que els primers ordinadors que van fer l'atac estaven a Ucraïna, i? El senyor que ho va fer potser estava a Sevilla i esborrant la traça, després busca'l. És molt complex perquè es fan servir sistemes d'encriptació avançada per esborrar els llocs i és bastant difícil trobar-los. Però tal com hi ha dolents hi ha gent bona que els caça. És com tot a la vida, però a Internet encara continua el far west. La nostra policia no està ni molt menys a l'alçada dels nens aquests que fan coses així.

Si això passa és perquè Internet ha revolucionat les nostres vides. L'evolució que éstà fent actualment Internet és comparable a la de la dècada dels 90 i principis del segle XXI?

Jo crec que sí i alhora que no. El que vam fer els anys 90 va ser agafar coses que ja fèiem i fer-ho a través d'Internet. Vam utilitzar el cor reu electrònic i era com enviar un fax però de manera més eficient i barata. Però el que ve ara és fer coses que no hem fet mai.

Com quines?

Tot just acaba de començar. Per una banda s'ajunten els ordinadors, que ara ja no són només telecomunicacions, i la genètica, per exemple. I veurem coses com la nutrigenòmica.

I això què és?

A mi, per exemple, ara m'han fet un test amb una mica de saliva, i al cap de tres setmanes sé els resultats. El meu cos, per exemple, és poc eficient en la vitamina A i per això n'he de prendre el doble. I tot això s'ajunta amb dispositius de l'Internet de les coses, que eren coses passives, a les quals ara els posem un IP i passen a estar controlades. Agafa una bàscula, l'endolles al router i quan et peses tens tot un seguit d'informacions. I no només això. També pots saber les temperatures de casa; en tota la part de domòtica hi haurà una revolució. Per exemple, tinc càmeres a casa i a través del mòbil i a 11.000 quilòmetres de distància veig què hi passa. I puc regar les plantes. O també porto un dispositiu connectat que permet saber que quan estic molt relaxat faig entre 15 i 17 respiracions per minut i quan estic tens a 20 o 21. I estic fent un big data amb tot això. M'he passat la vida col·leccionant dades.

I què en fa, de tantes dades?

D'aquí un o dos anys t'ho diré. Puc correlacionar, per exemple, el nivell de CO2 de la meva habitació amb el meu pes, la temperatura... i tota una sèrie de variables que es mesuren cada mitja hora. I em permetrà veure altres coses que no sé. Però aquest és només un exemple. Primer vam disfressar una càmera de fotos d'ordinador, o un ordinador de càmera de fotos, i del 98 al 2001 les càmeres analògiques van desaparèixer i va desaparèixer Kodak. I després vam disfressar-hi el telèfon mòbil. Hi havia Nokia, que tenia el 80% de la quota de mercat global, i vam disfressar l'ordinador de telèfon mòbil. Al principi no anava bé, es penjava... i al cap d'uns anys va desaparèixer Nokia.

I què ve ara?

Ara toca disfressar un ordinador de cotxe. I els cotxes normals, tal com els coneixem ara, desapareixeran. És el que acabo de veure a Silicon Valley. Serà màgia, perquè els cotxes no tenen volant, ni el pots frenar ni fer-hi res, però funciona molt bé. Anirà del punt A al punt B tot sol i aparcarà. Aquest cop, però, serà complicat perquè 7 de les companyies més grans del món són del petroli o del motor.

Però les empreses del motor tenen divisions per treballar en el cotxe autònom.

Però les avançaran per la dreta, o per l'esquerra o per on sigui. Nokia no era la millor? Els cotxes seran més barats i les cadenes de producció de les empreses actuals no es podran adaptar. És com Kodak, que no es va poder reinventar i una empresa més agil la va passar per la dreta. Un cotxe normal, de combustió interna, té 2.000 peces, l'elèctric, 18. És com un scalextrix. I a part de les empreses, els tallers de reparacions desapareixeran. S'hauran d'adaptar i això passarà amb tot. I per a mi això ja és el present. Ara només falta que s'escampi.