Gairebé la meitat de les lesions que es pateixen en esquiar són protagonitzades per persones que s'acaben d'iniciar en aquesta pràctica esportiva i fins a un terç del total es produeixen per un excés d'hores sobre dels esquís, segons assenyalen experts del Servei de Traumatologia de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid.

Alguns estudis han determinat que la ràtio de lesions en l'esquí és d'aproximadament tres incidents per cada mil dies esquiadors, dada que podria extrapolar-se a tres de cada mil esquiadors en un dia determinat.

I tot i que el risc és més gran en els debutants, des del Gregorio Marañón reconeixen que en el cas dels esquiadors ja iniciats també hi ha dos grups amb elevat risc de lesió.

D'una banda, el practicant molt jove que sense l'experiència necessària que es llança per recorreguts difícils i a velocitats molt altes. I també hi ha la persona desentrenada, que no practica esport en tot l'any, i que inicia la temporada sense la preparació física necessària.

Lesions més freqüents

Quant als problemes més habituals, aquests experts reconeixen que els genolls són les articulacions que més pateixen en aquest esport, acaparant un 40 per cent de les lesions, i van des de l'esquinç al trencament de lligament lateral intern i lligament creuat anterior.

L'esquinç del lligament lateral intern és la més freqüent, però també la menys greu. Es registra generalment en principiants, superant el 50 per cent en els primers dies d'aprenentatge i en les últimes hores del dia, i se sol produir en forçar el genoll quan les cames s'obren per realitzar la maniobra de la 'falca', bàsica en aquest esport.

La més greu, en canvi, és la lesió del lligament creuat anterior derivada, generalment, de caigudes amb més energia. En aquests casos s'hi poden veure implicats diversos lligaments o afectar simultàniament al menisc, i el tractament és quirúrgic. També poden haver-hi lesions de columna i crani que són més greus i el risc de requerir hospitalització en aquests casos es multiplica. A més, actualment es recomana l'ús de "canelleres" de plàstic rígid especialment dissenyades per protegir i disminuir les lesions.

Per a tots els públics?

Malgrat els possibles riscos, la pràctica de l'esquí es pot iniciar des de la infància, a partir dels quatre anys, segons Daniel Cansino, especialista en traumatologia de l'esport de l'Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón de Sevilla, que tampoc creu que hi hagi una edat límit per pujar a uns esquís. "Si les nostres condicions de salut ens ho permeten i hem aconseguit una bona tècnica, podem practicar-lo durant molt de temps, si bé és cert que a mesura que quan complim anys les condicions físiques es minven. Això sí, ho podem suplir amb una bona tècnica", explica.

De tota manera, Cansino puntualitza que, en pacients amb una malaltia de base és recomanable consultar amb el metge si es pot esquiar "per veure si existeix alguna contraindicació per la pràctica esportiva". Recorda que és un esport que es practica en alçada, on la pressió parcial d'oxigen és menor, per la qual cosa pot provocar una descompensació en pacients amb algunes cardiopaties com la insuficiència cardíaca, algunes arítmies o una insuficiència respiratòria.

Per als novells, aconsella també realitzar prèviament una revisió esportiva "que mesuri la capacitació per la pràctica esportiva i així no córrer cap risc".

Prevenció per minimitzar danys

A més, Juan de Miguel traumatòleg de l'Hospital Nuestar Señora del Rosario de Madrid, també considera clau fer una sèrie d'accions preventives per acabar la jornada sense cap lesió ressenyable.

El primer que cal és tenir prou fortalesa i resistència, a parts iguals, en els quàdriceps, glutis i musculatura abdomino-lumbar, per la qual cosa consella fer natació, bicicleta o exercicis específics al gimnàs.

Ja a la pista, recomana fer un escalfament previ de certs grups musculars i articulacions centrant-se en genolls, cintura pelviana i espatlles, que són les tres zones que més mobilitat necessiten per practicar esquí de manera segura. A més, aquest expert recorda que la majoria de les lesions es produeixen a última hora perquè el cansament acumulat fa que es perdi la força i la coordinació necessària per salvar una situació imprevista.

La pell també es fa malbé

Segons De Miguel, és molt important una adequada hidratació perquè "encara que moltes vegades no es noti pel fred, l'esquí és un exercici bastant intens en què es perd abundant líquid, fet que provoca fatiga muscular i contractures".

De la mateixa manera, afegeix Ana Álvarez-Vieitez, del Servei de Dermatologia de l'Hospital Nuestra Señora del Rosario, la protecció solar també ha de formar part de qualsevol equip d'esquí per "administrar-la a tota la cara, sobretot al nas i a la barbeta, una vegada que la pell està hidratada".

"També cal evitar les cremades a les parpelles. La seva pell és la més delicada de tota la cara. Per això, és fonamental portar en tot moment ulleres de sol, encara que no s'estigui esquiant", remarca.