Els sis minuts i mig que va durar el discurs, que portava preparat de casa però que no va llegir en cap moment, devien ser dels més llargs de la vida de Marc Coma. Un esportista com ell, que ha guanyat tot el que ha guanyat amb una gran dosi de fredor, d'anàlisi i de càlcul, va haver de mostrar els seus sentiments per explicar al saló de sessions de l'ajuntament d'Avià els motius que l'han dut a abandonar les motos i passar a l'altra banda, la dels organitzadors, la de fer de director esportiu del Dakar.
En la seva al·locució, el ja expilot avianès no va voler oblidar ningú i això el va fer emocionar diverses vegades i beure aigua davant d'una sala atapeïda que va respectar els seus silencis amb consideració. Des del primer moment, Coma va voler destacar el motiu pel qual feia l'acte a Avià i no pas a Barcelona, on ha portat a terme les últimes presentacions abans de córrer el Dakar. "Aquí és on va començar tot i on ha d'acabar. La gent d'aquí m'ha vist néixer com a pilot i fer-me com a persona i és aquí on hem celebrat els èxits i també hem superat tots junts alguns fracassos".
Disculpes als seus
La llista d'agraïments va ser llarga i pensada, perquè "ja fa temps que sabia que el moment d'acostava. Des de feia dos anys que es deia que deixava les motos i passava als cotxes. Al final no ha estat aquest el motiu, però sí que sabia que tinc 38 anys, prop dels 39, i que no es podia allargar gaire més". Va recordar "l'aventura que vam iniciar amb Carlos Sotelo el 2002" i va haver-se d'aturar en parlar de KTM, la marca austríaca que ara li permet abandonar la seva carrera. "Per a mi ha estat com una família i espero que algun dia els nostres camins es tornin a ajuntar". També va parlar dels seus pares, "del suport que sempre m'han donat i de la passió per les motos que em va inculcar el meu pare", i no va voler oblidar "el Miquel i el David, els meus mecànics de tota la vida, sense els quals res del que he aconseguit no hauria estat possible".
