El navarclí Jordi Sánchez ha viscut un any intens i ple de canvis, tant d´entrenador com de federació, fet que el va portar a competir en els Campionats d´Espanya per autonomies representant Castella i Lleó, amb la qual va finalitzar en el darrer graó del podi per equips, al darrere de Catalunya i Madrid. Tot i això, l´atleta del FC Barcelona va aconseguir revalidar aquest cap de setmana el títol com a campió estatal en llançament de javelina, gràcies a una marca de 71,75 metres. La millor de la seva carrera són els 73,88 metres que va aconseguir la temporada 2014, lluny dels 83 que es necessiten com a mínim per entrar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. Però Sánchez confia que podrà assolir la marca que li permeti participar-hi. Té un any per endavant per aconseguir-ho, té confiança i energia i, sobretot, moltes ganes. A part d´atleta, és fisioterapeuta i va obrir una botiga de subministrament de material esportiu.

Va arribar al Campionat d´Espanya amb la tercera millor marca de l´any. Esperava revalidar el títol?

Aquella marca la vaig fer en una època en què no estava en el meu millor moment. Confiava en mi i en el meu treball, vaig anar al Campionat amb la il·lusió de revalidar el títol.

Com va anar la prova?

Va ser una mica estranya, ja que la pista era molt nova i el terra era tou, i això no acompanyava. En el primer llançament vaig relliscar, però en el segon ja em vaig posar líder. Tenia al davant el marroquí Bilal Nouali, que no podia acabar en el podi perquè competia fora de concurs, però jo volia guanyar-los a tots, no quedar campió però al darrere seu. El cinquè llançament em va sortir molt bé i em va servir per guanyar.

Abans va participar en els campionats per autonomies, en què va acabar segon en la seva modalitat. Com es veure?

Portava un parell de competicions una mica dolentes i em va servir per recuperar bones sensacions. Vaig acabar segon i com a equip vam pujar al podi, al darrere de Catalunya i Madrid.

Va representar la comunitat de Castella i Lleó, quina sensació va tenir?

Al principi va ser una mica estrany, però en començar a competir ja només penses en la prova. Estic molt agraït a la Federació de Castella i Lleó, perquè m´està donant moltes coses que a casa no eren possibles. No podia entrenar al CAR de Sant Cugat, per un conflicte amb la Federació Espanyola, entre d´altres coses, i aleshores em vaig buscar la vida, i Castella i Lleó era la millor opció.

També hi va haver una polèmica fa un any perquè volia el cubà Máximo Rigondeaux com a entrenador, com va acabar?

Al final he acabat amb un altre entrenador, el francès Jack Danail. Ens vam conèixer per Nadal i vam congeniar. Em va comentar que estava interessat a entrenar-me i que millorés la tècnica amb ell. Jo estava a Madrid i tenia ganes de tornar a casa, i això també va ajudar.

I com han anat aquests primers mesos amb Danail?

La veritat és que molt bé. Durant un mes vaig anar fent concentracions a França per entrenar i participar en diferents competicions que em van anar molt bé. Els progressos que he tingut han estat immediats, però després és complicat traslladar-ho a la competició. Perquè allà no és només aplicar la tècnica i el que has après, sinó que hi ha altres factors que influeixen en els resultats. Però en poc temps he vist que he millorat força la tècnica, i aquest era l´objectiu.

Parlant d´objectius, quins té a curt i a llarg termini?

El meu principal objectiu ara per ara és començar la temporada que ve establert amb el meu entrenador i assolir per complet la tècnica que em demana. Després volem arribar a llançar cap als 76 metres, i buscar la mínima per entrar als Jocs Olímpics. Ara està al voltant dels 83 metres, però amb una marca de 78-79 tens possibilitats per guanyar-te un lloc. Crec que l´última prova en què pots buscar la marca és el Campionat d´Espanya de l´estiu vinent, així que tenim un any per treballar per aconseguir-la.

I es veu amb opcions de ser als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro?

La veritat és que sí. Veient els avanços tècnics que he assolit amb poc temps treballant amb Danail, estic convençut que puc acostar-me a la marca mínima i aconseguir-la. Vull ser a Rio.