El Sevilla castiga la falta de punteria d'un Barça despistat

Els blaugrana s'adormen en l'inici de la segona meitat i encaixen dos gols que no poden remuntar tot i la insistència d'un Neymar desequilibrador

04.10.2015 | 00:00
Pie de foto ac si ut cogiata praeclare elonte, no es usu nudio.

Un dissabte a les quatre de la tarda és un bon moment per fer una migdiada, i el Barça va aguantar despert una hora. A l'inici de la segona meitat, però, els blaugrana van tancar una estona els ulls i quan els van tornar a obrir perdien per 2-0 en el marcador. El Sevilla arribava al partit en un mal moment i amb moltes baixes, però el conjunt d'Unai Emery té el gen competitiu en el seu ADN, i no va desaprofitar els regals defensius del Barça. El conjunt de Luis Enrique va encaixar la segona derrota consecutiva fora de casa, i com a Vigo, va tenir ocasions de sobres per guanyar, però el rival va castigar la seva falta de punteria.
El Barça haurà d'afrontar ara l'aturada de seleccions amb molts dubtes per resoldre. Sense Messi ni Iniesta ahir Neymar es va tirar l'equip a l'esquena i va crear perill constantment, però no té l'eficàcia de l'argentí de cara a porteria. Sota pals es va viure ahir un canvi, amb el retorn de Bravo per Ter Stegen, però el porter xilè no va poder evitar que el conjunt blaugrana tornés a encaixar dos gols. La defensa continua fent aigües en molts partits, sobretot en els d'anada i tornada, en els quals els blaugrana es sentien tan còmodes la temporada passada.

Idees similars
El Sevilla i el Barça es van presentar al Pizjuán amb pressió pels últims resultats i amb moltes baixes, i tots dos entrenadors van apostar per una pressió alta d'inici per dificultar la sortida de pilota del rival i intentar recuperar-la el més a prop possible de la porteria contrària. I amb aquest context els dos equips van crear ocasions de perill ben aviat, i és que quan superaven la primera línia de pressió trobaven molts espais. Després dels primers avisos de Neymar i Gameiro, al minut 22 va arribar l'ocasió més clara d'una intensa primera meitat. Neymar va xutar una falta des de la frontal que va picar al pal, després al cos de Rico i novament al pal, per iniciar un recorregut surrealista per la línia de gol. I, com una baldufa, es va passejar sobre la calç fins que Coke es va llençar per enviar-la fora, mentre Piqué s'ho mirava amb l'esperança que entrés sense que ell hagués de moure un múscul.
El Sevilla creava perill en totes les jugades de pilota aturada, amb molta facilitat per trobar un rematador però sense precisió en les rematades. Aquesta era un arma de doble fil, i es que els blaugrana sortien volant al contraatac, la majoria llançats amb encert per Bravo amb les mans. Però totes les anades i vingudes acabaven amb un ui! a la grada i res més. La darrera més clara la va tenir Suárez, amb una rematada col·locada que va picar a la creueta.

La migdiada s'allarga
El Barça va sortir del túnel de vestidors adormit i sense intensitat, i això en aquests partits es paga car. L'empanada no va ser tan llarga com la de Vigo, però sí suficient per veure's amb un marcador advers en un tancar i obrir d'ulls. Al set de la segona Gameiro va ridiculitzar Mathieu amb un esprint per la banda dreta que el defensa no va poder seguir, i el davanter del Sevilla va fer una passada de la mort quan va entrar dins l'àrea que va arribar a Krohn-Dehli, que va afusellar la porteria blaugrana. El migcampista danès va comandar els millors minuts dels sevillans, que van aprofitar l'eufòria del primer gol -i l'alè d'una afició entregada- per fer el segon. La intensitat dels locals els va permetre robar la pilota en zones perilloses davant la passivitat dels blaugrana, i en una d'aquestes Krohn-Dehli va enviar una precisa centrada a l'àrea que el gegant Iborra va convertir en el segon gol amb un ajustat remat de cap.
Aquest segon cop va fer despertar el Barça de la seva migdiada, fet al qual hi va contribuir Luis Enrique des de la banqueta. El tècnic asturià va fer entrar Sandro per Munir (que ahir va tornar a demostrar que aquests partits li queden grans) i Alves per Mathieu, i va canviar els jugadors de posició: Mascherano va tornar al centre de la defensa i el camaleònic Sergi Roberto es va situar al mig del camp.

Neymar agafa els galons
Criticat en els darrers partits, Neymar es va treure ahir les pors de sobre i va assolir el rol de líder. El brasiler es va mostrar desequilibrant en l'u contra u i va liderar la reacció blaugrana. Tres minuts després d'encaixar el segon gol el brasiler va disposar de fins a tres ocasions gairebé consecutives, però en totes elles va topar amb un Rico crescut. El Sevilla va aguantar els primers atacs blaugrana, fins que al minut 74 Tremoulinas va desviar amb la mà un xut de Sandro i l'àrbitre va assenyalar penal. Neymar, va superar la pressió i va ajustar la pilota lluny de l'estirada de Rico.
Amb aquest gol va començar l'allau ofensiva dels blaugrana, ajudats també per la por del Sevilla, tan necessitat de punts que es va tirar excessivament endarrere. El Barça va llançar tot l'equip endavant, sense patir per la reraguarda perquè els sevillans no tenien intenció de sortir al contraatac. A 12 minuts pel final Neymar va trobar Suárez dins l'àrea i aquest va fer una passada de la mort per Sandro, però la seva rematada va tornar a topar amb el pal. El Barça va disputar els seus millors minuts amb l'aigua el coll, però al seu atac i gol li va faltar el més important. El gol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema