Els que pensaven que el Barça havia recuperat de cop el bon estat de forma després de marcar set gols al València dimecres passat en partit de Copa devien quedar ahir convençuts que va ser més per facilitats del rival que no pas perquè els blaugrana estiguin gaire fins. És lògic que, després d'una acumulació tan gran de partits en els últims dos mesos, l'equip de Luis Enrique hagi après a dosificar-se i a prendre's un respir actiu fins que pugui tenir una setmana sense dos compromisos perquè els seus homes respirin i afinin la forma.
La realitat, però, és que enfrontaments com el d'ahir contra el cuer demostren que cal anar alerta per no tenir un accident. Va estar a punt d'arribar en mals partits contra el Màlaga, l'Athletic en Copa i l'Atlètic de Madrid i ahir el Llevant va merèixer alguna cosa més que el 0-2 final. Encara queda un mes més de partits intersetmanals, tot i que el de dimecres a Mestalla serà d'excursió. La tornada de Champions ha de fer posar les piles a un equip sovint massa contemplatiu.
Això que ahir les coses haurien pogut començar de manera immillorable si la incompetència d'un dels assistents de Pérez Montero no hagués conduït a l'anul·lació d'un gol de Messi. Dos defenses granotes trencaven el fora de joc de l'argentí que el col·legiat va indicar.
Com el Deportivo
Aleshores, però, ja havia quedat clar que el tècnic del Llevant, l'exentrenador del cos tècnic blaugrana Rubi, coneixia bé el seu adversari i va fer servir la mateixa tàctica que Víctor Sánchez al Camp Nou. Va deixar tres homes despenjats en atac, Morales, Deyverson i Rossi, la qual cosa obligava el Barça a jugar més estirat i no tan junt. També és cert que Messi va veure de seguida que, amb obertures de joc laterals, els set locals que defensaven patien per tapar els espais, malgrat que el vent els ajudava. Els deu primers minuts del Barça van ser asfixiants, però aquí es va acabar la pressió. El Llevant va començar a sortir amb pilotes llargues i Deyverson, aprofitant una centrada de Toño, que va superar durant tot el partit un lamentable Alves, va rematar desviat.
El Barça, però, encara va tenir cinc minuts de lucidesa i per fer tres accions de mèrit. En la primera, Mariño va refusar un xut de rosca de Neymar. En la segona, va arribar el gol. Iniesta combina per la banda esquerra amb Jordi Alba, que aprofita els espais pels laterals que deixava l'adversari. El jugador de l'Hospitalet centra enrere i la pilota pica al maluc de David Navarro i va a parar lluny de l'abast del porter. Tot seguit, Suárez hauria pogut fer el segon, però va enviar fora una passada de la mort de Neymar.
I aquí es va acabar el joc d'atac del Barça, perquè Rubi va ajustar el centre del camp, va posar Morales més endarrerit per buscar superioritats, i van arribar les oportunitats de gol.
Setge local
Abans del descans, Verza de falta, Deyverson, Lerma tot sol i, sobretot, Morales mateix, que va rematar al pal després de guanyar l'esquena, novament, a Alves, i superar Bravo, haurien pogut fer l'1-1. Però aquesta és la diferència entre els grans equips i els petits: l'efectivitat.
A la represa, amb un vent que molestava molt els dos equips, les coses no van canviar. Bravo va salvar el gol de Rossi, que era tot sol a la frontal de l'àrea i Deyverson era una molèstia per a la defensa barcelonista. Luis Enrique va fer entrar Busquets, que ahir havia de descansar, al camp en lloc de Rakitic, novament substituït quan estava sent el millor de la zona ampla. A Iniesta, ahir, ni se'l va veure. Rubi va ajudar el seu exequip retirant Deyverson del camp en un moviment que va suprimir tota la pressió del seu equip.
Tot i que continuava errant passades i sent poc precís, el Barça va respirar més en els darrers minuts, tot i una indecisió entre Piqué i Bravo. Amb el Llevant bolcat i amb una falta a favor, els visitants van robar una pilota i, en un tres contra dos clar, Messi va cedir a Suárez perquè fes el 0-2, just abans del xiulet final.
