«Què dic?», va preguntar un novell capità Jordi Singla al veterà Joan Creus des del balcó de l'ajuntament de Manresa el mes de setembre del 1997 amb el trofeu de la Lliga Catalana a les mans. «No ho sé, que guanyarem la lliga!», va ser la resposta de Chichi, líder a la pista d'un TDK que un any abans havia estat campió de Copa del Rei amb un memorable triple del base de Ripollet. Però ningú no es pensava que, uns mesos després, la promesa d’urgència es compliria i el TDK seria capaç d’aconseguir el títol de l’ACB, que fins a aquell moment només havien guanyat el Barça, el Madrid i el Joventut. Bé, ningú no, mig seriosament i mig de broma, Creus ho tenia al cap.

Divuit anys després, l'agost del 2015, l'exdavanter Gary Lineker, golejador de l'Everton, del Barça i de la selecció anglesa, fill de la ciutat de Leicester, se sorprenia quan li feien saber que l'equip apostava per Claudio Ranieri d’entrenador. Lineker, ara respectat comentarista televisiu de la BBC, era escèptic amb l'italià: «Ranieri, de veritat?», escrivia a Twitter. I el desembre el Leicester City liderava la Premier; Lineker va fer una promesa que ha manifestat que complirà de bon grat, presentar el primer programa de la lliga 2016/17 en calçotets.

Diferències i similituds

El mèrit del Leicester, club amb 132 anys d'història que ja tenia alguns trofeus en les seves vitrines i un subcampionat de la lliga el 1929, és haver aconseguit la fita dos anys després de pujar a la Premier i amb jugadors que mai no havien estat a un nivell tan alt. Ara tothom parla dels Vardy, Mahrez, Kanté, Okazaki, Ulloa o del porter Kapser Schmeichel. El magnat tailandès Vichai Srivaddhanapeabha ja pot estar més que satisfet amb el rendiment que li ha donat la seva inversió. L'equip té un pressupost de 87 milions d'euros, fins quatre vegades menys que els seus rivals de Londres i Manchester.

El Manresa, com el Leicester, fa dècades que és un històric. Encara que es dóna com a data de la seva fundació el 1931, realment el seu punt de partida és després de la guerra civil, quan el 1940 el Centre d'Esports Manresa va fitxar els campions de la Copa General Orgaz (en una final amb el Joventut), els jugadors de la Unió Manresana, i va crear la secció de bàsquet, que jugava a la pista de terra del Pujolet. La competència amb el CB va fer créixer i l’arribada com a directiu de Josep Salido va ser el punt d’inflexió per pujar a Primera i, ja el 1971, jugar la Copa Korac.

Leicester, amb 300.000 habitants, és molt més gran que Manresa. És industrial i té una important població d’immigrants asiàtics. A 160 km de Londres, està ben comunicada per tren i carretera, amb la Midland Main Line i la M1 Motorway; ciutat universitària, té fama de lletja, tot i que l'entorn del riu que la travessa, el Soar, està ben cuidat.

La temporada de la lliga, el TDK tenia 2,5 milions de pressupost, el segon més baix. Gairebé vint anys després, les xifres que té el club són gairebé idèntiques: l'ICL Manresa disposa enguany de menys diners, 2,1 milions, el pressupost més curt de la lliga; i una cinquena part de la quantitat és per pagar la plantilla. Des del 1998 s’han viscut un parell de descensos a la lliga LEB Or i la trajectòria sempre penjant d'un fil per una economia precària.