El ceretà Kilian Jornet ha donat una nova lliçó de la seva manera d'entendre l'esport. Amb el braç esquerre enganxat al cos i entre una sorollosa ovació, Jornet va entrar a la meta del Hard Rock, una prova de 100 milles (60 km) a la serralada de San Juan, al sud de Colorado, als Estats Units, com a primer classificat. «No pensava que podria acabar, perquè l'espatlla em feia força mal» va comentar Jornet a l'arribada, i va afegir que «al cim vaig sentir alliberament i la necessitat de baixar per sobreviure».

Després de l'Everest

L'esportista que va pujar i baixar l'Everest d'una tirada dos cops en sis dies ha tornat a deixar bocabadats no només els seus seguidors sinó el públic en general. I és que el corredor de Salomon ha estat el vencedor de l'esmentada prova americana després de córrer 140 km amb el braç en cabestrell després de dislocar-se l'espatlla. A la meta, somrient, va recordar que «no és el primer cop que se'm luxa l'espatlla». Havia corregut 24 h 31' 38''. Jornet va caure en una baixada en el quilòmetre 21 de cursa. La devoció que sent per l'esport i en especial per les curses de muntanya va quedar reflectida de nou amb la seva decisió de continuar la cursa malgrat un accident que el va deixar minvat.

El Hard Rock és una cursa de 160 km de recorregut amb 20.772 m de desnivell acumulat. Els participants escalen cims de més de 3.700 m. El Handies Peak, de 4.218 m, és el punt més alt del trajecte. la participació és reduïda a 140 corredors per sorteig, i Kilian Jornet va trigar tres anys a aconseguir la plaça. Hi va debutar el 2014 amb victòria i amb rècord, 22h 41' 35'', una marca que va superar l'any següent. El 2016 va tornar a vèncer, però aquest cop va compartir la primera plaça amb Jason Schlarb, tenint en compte que havien compartit 23 hores junts. En aquella ocasió, el ceretà va dir que «no tenia sentit guanyar per 1 o 5 minuts».

Sempre al davant

Aquest any, Jornet va encapçalar la cursa des de l'inici conjuntament amb Iker Carrera. En el pas del Handies Peak, al quilòmetre 59, l'esportista de la Cerdanya ja anava tot sol i s'havia fet mal a l'espatlla. Poc després, Jornet va utilitzar un sol bastó per les molèsties de la caiguda. Més endavant va ser atès pels metges, i va continuar en cursa amb el braç embenat. Al quilòmetre 103, Jornet i Mike Foote van arribar junts després de més de 14 hores corrent amb tres minuts d'avantatge respecte de Joe Grant. En el següent avituallament, Jornet va canviar el seu embenat i Foote i Grant es van avançar, però Jornet no va trigar a tornar-los a passar amb un ritme constant. El fred, la neu i la calamarsa havien quedat enrere.

Jornet es va distanciar definitivament de Foote en la pujada a Bear Creek, quan ja havia fet 150 km i, al pas per Putnam, la diferència entre el ceretà i el segon classificat, Foote, ja era de 16 minuts, i de 42 minuts respecte de Grant. Aquesta distància va ser suficient per encarar amb garanties el tram final de la prova.