Fa 25 anys ballava a l’Esbart Dansaire Santvicentí de Sant Vicenç de Castellet i va participar directament a la cerimònia d’inauguració dels Jocs. Joan Maria Segura, llicenciat en Direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, recorda que «va ser una experiència ‘xula’ de diversos caps de setmana per assajar. Fèiem de marc de la paraula Holai anàvem amb uns mocadors que havíem de girar i s’anaven veient els colors del logotip dels Jocs. Em va quedar que estava tot molt ben organitzat, malgrat que havíem d'anar sempre amb una puntualitat rigorosa. El dia de l'actuació és clar que teníem nervis per la responsabilitat, tot el món n'estava pendent. Van ser encara no deu minuts però molt intensos. Després, no vam poder veure res de la cerimònia. Va ser acabar la nostra actuació i haver d'anar corrent als autobusos. Ho vam haver de seguir per ràdio».
L’Esbart Dansaire Santvicentí era una de les entitats participants en el número: «hi havia esbarts i agrupacions de tot Catalunya. Van contactar amb nosaltres i després de la reunió de junta ens ho van comunicar als balladors. Va ser voluntariat. La coordinació anava a càrrec de l'Albert Téllez, una persona amb la qual he treballat després en l'àmbit professional. Teníem molta il·lusió per aquell moment». Han passat els anys i molts d’aquells dansaires ja no ho són: «jo ja no formo part de l'esbart perquè estic instal·lat a Barcelona. La resta de participants tampoc ja no ballen, però encara hi ha algú que forma part de la junta o hi fa alguna altra feina».
