Ernesto Valverde va tenir un atac d'entrenador abans de visitar el Bernabéu. Tenint en compte les peces que tenia i el rendiment que havien tingut en el partit d'anada (1-3), el tècnic basc va decidir sacsejar el dibuix de l'equip per intentar la remuntada en la tornada de la Supercopa d'Espanya. Un invent que no va tenir gaire èxit: va ubicar una defensa de cinc homes, amb dos laterals molt llargs per intentar ajudar al mig del camp. Però, sense voler, el Madrid va desacticar ràpidament la innovació tàctica que pretenia desarmar-lo.

«L'entrenador ha fet un molt bon plantejament», va dir Jordi Alba només acabar el partit. El dibuix proposat per Ernesto Valverde, un 5-3-2 (o un 3-5-2 si pensem en laterals molt ofensius) va trobar una resposta involuntària en l'alineació de Zinedine Zidane. «Teníem la idea que jugarien amb dos puntes i ho han fet amb tres. Ens ha costat sortir amb la pilota», va admetre també Jordi Alba en declaracions a TV3.

Amb la seva alineació, Valverde volia reforçar la defensa, amb tres homes fixes al darrere (Piqué, Mascherano i Umtiti) i, de retruc, reforçar també el mig del camp: Sergi Roberto i Jordi Alba, que actuaven de laterals llargs, havien d'ajudar Busquets, Rakitic i André Gomes a crear superioritat a la medul·lar i, si podien, donar profunditat a l'equip arribant des del darrere. Però hi va haver problemes en l'execució.Els extrems fan mal

Zidane va apostar per dos jugadors que poguessin anar a l'espai i fer mal al Barça des de la banda: Asensio i Lucas Vázquez. I els dos van ser un malson per als defenses blaugrana. Asensio no parava de buscar l'esquena de Mascherano per guanyar l'espai que deixava Sergi Roberto en les seves incursions a l'atac. I per la dreta de l'atac madridista, Lucas Vázquez feia el mateix amb el central (Umtiti) i el lateral (Jordi Alba).

Per tant, el Madrid havia desarmat la primera intenció de Valverde per sorprendre'l. I amb l'alineació que tenia davant, l'equip de Zidane podia tornar a fer molt mal. A més, la pretesa superioritat al darrere que buscava el tècnic del Barça per facilitar la sortida de la pilota tampoc va existir. Al final, el recurs més habitual va ser la puntada llarga buscant el cap tant de Luis Suárez com d'André Gomes, la gran novetat en l'equip titular barcelonista.

Malgrat que el canvi de dibuix no li havia donat resultat, i que el Madrid s'havia avançat en el mercador, Valverde va mantenir el mateix esquema quan semblava clar que no rutllava. Només va modificar-lo quan va haver de canviar Piqué per lesió.

«Hem canviat el dibuix perquè pensàvem que era la millor manera per guanyar», deia Valverde, ja de matinada, per justificar el canvi inicial d'esquema tàctic. «Estava segur que remontaríem així i no ha pogut ser», va afegir l'entrenador barcelonista.

Valverde va intentar ser intervencionista quan l'equip, potser, no necessitava gaires canvis. El més important és consolidar una idea de joc, després d'uns quants anys de pèrdua d'identitat continua. Però la manca de refoços i recursos va obligar al tècnic a fer alguna 'cosa' mentre espera que li millorin la plantilla.Un canvi forçat però útil

Una de les solucions que pot tenir Valverde per reconstruir l'equip se li va presentar de manera inesperada. Sergi Roberto, titular com a carriler per la banda dreta, va passar al mig del camp quan Piqué va deixar el camp amb molèsties i en el seu lloc va entrar el portuguès Semedo, que es va ubicar com a lateral dret.

«Com a conseqüència dels problemes de Piqué, hem canviat per arriscar més i deixar anar Sergi Robert en atac», justificava el tècnic. I l'aparició del migcampista del planter, precisament com a migcampista i no com a apagafocs al lateral, va ser ben rebuda per l'equip, que va millorar.

A diferència d'André Gomes, que només havia jugat 25 minuts a la pretemporada i que es mostra intranscendent sobre la gespa, Sergi Roberto va aportar dinamisme i toc. Criat amb l'ADN Barça, el futbolista de Reus entén que l'equip necessita associació i teixir jugades des del mig del camp per arribar en bones condicions davant la porteria rival.

L'endemà del seu bon final de partit al Bernabéu, però, el Barça presentava un migcampista que li podria restar minuts i que té unes característiques diferents: Paulinho és un jugador més impulsiu, de molt recorregut i menys toc. Diuen els tècnics que és un perfil diferent al que tenen, i necessari. Però potser l'equip necessita recuperar l'ADN que ha anat perdent amb l'acció del trident. I Sergi Roberto va demostrar que pot aportar un joc més elaborat.