Queralt Velasco, una manresana de 14 anys que estudia tercer d'ESO a l'IES Torre del Palau, és una de les joves nedadores amb més projeccció de les nostres comarques. Enguany, en el català infantil de piscina va obtenir sis metalls (or en els 800 i 1.500 lliures i bronze en els 200, 400, 4x100 i 4x200 lliures), mentre que en aigües obertes va ser tercera en categoria absoluta i segona infantil en el Circuit Català de Travesses, i quarta absoluta i segona infantil en la Copa de Fons Catalana.

Com et vas iniciar en el món de la natació?

Vaig començar a nedar ja des de ben petita. Formo part d'una família molt lligada a la natació, ja que, per exemple, el meu germà Ferran ja la practicava abans que jo comencés. Pel que fa a les aigües obertes, el 2012 vaig fer la meva primera travessa, però només fa tres anys que hi competeixo amb regularitat.

Vas començar al CN Manresa, i posteriorment al Minorisa.

Sí, i em vaig enganxar a aquest esport quan era benjamí, ja que fèiem sèries de 400 metres i m'entretenia comptant les piscines.

I llavors vas fitxar pel Club Natació Terrassa...

Sí, per temes personals volia canviar de club. El meu cosí, Pol Escofet, era a Terrassa, i a més també coneixia algunes nedadores d'allà. Aquests fets em van fer decidir pel conjunt vallesà.

Aquesta temporada vas debutar en el Circuit Català i en la Copa de Fons infantil. Quins objectius tenies al principi de curs?

El meu repte sempre és aturar el crònometre com més aviat millor i rebaixar les meves marques. Per tant, no em vaig plantejar res més que això, ja que si et planteges objectius a llarg termini acabes més decebut si no els compleixes. T'esperaves els resultats que vas obtenir?

A mesura que feia les travesses veia que, si mantenia el ritme, podria ser en les posicions capdavanteres, tot i la forta competència que hi havia. També vas prendre part a la Copa d'Espanya...

Sí, hi vaig disputar cinc proves. La segona prova, la del port de Barcelona, em va anar bastant malament, ja que vaig pecar una mica de novella. No em sabia bé el recorregut, pensava que només s'havia de fer una volta. Vaig anar directe a l'arribada, i els espectadors xiulaven per avisar-me del meu error, però em va costar sentir-ho. Llavors em van avançar dues rivals i vaig acabar quarta en categoria infantil. Això em va servir molt de cara a millorar i concentrar-me més. Després, la resta de proves em van anar més bé, i vaig arribar a la darrera prova, a Benidorm, amb quinze punts de marge sobre la segona.

Però no vas poder mantenir la renda...

No. En aquesta travessia, que puntuava el triple que les altres, hi van prendre part dues nedadores de la selecció espanyola, que van quedar segona i tercera respectivament. La meva rival va vèncer i jo vaig ser quarta i em vaig quedar sense el títol, però no li vaig donar gaire importància.

En moltes travessies vas mantenir un cos a cos constant amb Janna Blaya, del CN Igualada...

Sí, sempre anàvem juntes, i en els darrers metres ens jugàvem les posicions, i unes curses guanyava jo, i les altres, ella.

I a les generals vas quedar tu davant.

Exacte. Però prefereixo quedar darrere, perquè llavors t'has d'esforçar més per revertir la situació i no et pots relaxar, i a la llarga pot ser millor.

Com veus el nivell de la natació catalana respecte a la de la resta de l'estat?

En l'àmbit organitzatiu, Catalunya és sens dubte la capdavantera, i el nivell de nedadores és bo tant aquí com a la resta d'Espanya.

Tens algun referent?

En tinc dos: Erika Villaécija i Paula Ruiz, que és més jove.