«Sóc conscient del meu nivell i del fet que fins i tot a Catalunya hi ha triatletes del meu grup d'edat més forts que jo». Ricard Costa Puigpelat no permet a Regió7 cloure l'entrevista sense emfatitzar per quarta vegada aquesta dada. La modèstia s'afegeix al tarannà reflexiu i analític d'aquest jove santpedorenc, de 29 anys, que el dia 29 d'octubre va aconseguir la seva fita esportiva més rellevant fins ara, classificar-se tercer en la seva categoria (esportistes de 25 a 29 anys) al triatló de Kapalua, illa de Maui, en un dels tres bressols d'aquest esport.
La gènesi d'aquest impensat èxit va produir-se el maig del 2015, quan el trencament del menisc del genoll dret de Ricard Costa no només va tallar la seva progressió com a triatleta, després de deu anys d'immersió en aquest esport, sinó que va posar en greu perill la consolidació del seu futur professional. «Des de petit, el meu somni era ser bomber. Va sorgir la possibilitat de fer oposicions per accedir al cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona, l'única ciutat del país que té un cos propi, i vaig entrar a l'escola de Bombers a la primera». El gener del 2015 iniciava els set mesos de preparació específica requerits per poder incorporar-se al cos.
El trencament no podia haver arribat en un moment més inoportú. Costa es va esmerçar per completar la seva formació i va ajornar l'operació fins acabar el curs. «Des del setembre d'aquell any sóc bomber professional del Parc de Llevant del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPEIS) de la Ciutat Comtal», certifica. La recuperació completa de la lesió s'allargaria durant quinze mesos.Tornar a sentir-se esportista
Ricard Costa va reprendre la seva activitat competitiva el setembre del 2016. «Va ser en el Duatló de Muntanya de Tavèrnoles. No ho oblidaré mai. Sentir que pots tornar a competir quan altres persones, arran de la mateixa lesió, no han pogut recuperar-se per fer esport d'alta intensitat...», rememora.
A Tavèrnoles, el santpedorenc va retrobar-se amb la quotidianitat dels darrers anys, compaginar la seva activitat professional amb la participació en duatlons de muntanya, del setembre al gener, i en triatlons de mitja distància del febrer al juliol. Quan Ferran Balcells va suggerir-li d'inscriure's al triatló cros de Tarragona, pertanyent al Xterra European Tour i classificatori per a la 22a Xterra World Championship, res no li feia preveure les beutats que l'esperaven els mesos següents. Oimés quan «no vaig preparar-me adequadament per al triatló. Aquella setmana vaig participar en una marxa cicloturista per a bombers de quatre dies al País Basc, vaig tornar a casa la nit del divendres, 12 de maig».
Però el seu rendiment a Tarragona, dos dies després, va ser immillorable. «Vaig finalitzar la prova de natació en segona posició pel que fa als atletes no professionals. Durant la prova de bicicleta de muntanya només van superar-me tres atletes. Cap, en la cursa a peu, fins arran la línia d'arribada. No m'esperava que l'arc de pedra del Pont del Diable fos la meta». Aquesta errada va impedir-li vèncer en el seu grup d'edat. El francès Christopher Dupré va arrabassar-li el primer lloc in extremis per només dos segons. El cinquè lloc a la classificació general i segon de la seva categoria van obrir-li les portes d'una competició única.
Amb un nyap a la bicicleta
La preparació per al reconegut triatló de Kapalua, consistent a nedar 1,5 km, a superar un dur circuit de 32 km i escaig amb la bicicleta de muntanya, i a córrer 10,5 km per pistes de terra, va efectuar-se a consciència. «Des de l'1 d'agost nedava 3.000 o 4.000 metres diaris, corria entre 10 i 12 km i recorria amb la bici de 45 a 90 km». La planificació dels dies previs al trialtó va ser metòdica, però, durant l'entrenament amb bicicleta del dimecres 25 d'octubre, va ocórrer l'inesperat. «Només em faltava 1 km per completar el circuit quan una peça del canvi de la bici va doblar-se. Els mecànics van arranjar-la fent un nyap, ja que a Maui no trobaven recanvis per a una Orbea. Per això, durant la cursa no podia fer entrar el pinyó més petit, el que m'hauria permès anar més de pressa».
Malgrat això, i la dificultat afegida de nedar en unes aigües amb molt onatge, Ricard Costa va protagonitzar un triatló excel·lent. «Els circuits de bicicleta i cursa s'adequaven molt a les meves característiques», especifica. Va aconseguir el tercer lloc en el seu grup d'edat amb un temps de 2 h, 56' i 14'', i es va classificar 34è a la general, davant d'una vintena de triatletes professionals.
