Una gesta. Això és el que va aconseguir l'equip infantil del Centre d'Esports Manresa fa gairebé 45 anys. El 1973, els futbolistes blanc-i-vermells nascuts els anys 1957, 58 i 59 van classificar-se en tercer lloc en el Campionat d'Espanya que es va celebrar a Santander, només superats per un Reial Madrid campió. Eren uns altres temps, certament, però des de llavors cap altre formació de casa nostra ha aconseguit una fita semblant en futbol base.

Bona part dels components d'aquell infantil van retrobar-se anit. No és el primer cop que ho fan, però aquest vegada la trobada es va fer en un lloc ben especial, el museu que l'expresident del Manresa Manel Sánchez té montat en uns locals de la Font dels Capellans, amb tot tipus d'elements (trofeus, fotografies, diaris, etc.) que repasen la història d'una entitat que es va fundar el 1906. Ahir, la trobada va acabar amb un sopar i tots els presents van rebre un llibre de la història del Manresa i un escut del club.

Els 'infantils' van poder recordar aquella competició estatal a Santander al museu, veient-se en fotos i en retalls de premsa, això sí, amb 45 anys menys, i van poder tornar a tocar el trofeu acreditatiu de la meritòria tercera plaça. Antoni Narváez, ara resident a Eivissa, un dels futbolistes d'aquell infantil i posteriorment també del primer equip del Manresa, entre altres equips, és un dels grans impulsors perquè no es perdi el contacte d'un grup de jugadors i tècnics que van viure uns moments esportius molt dolços.

Cal recordar que en aquella època, els infantils, per edat, es podrien comparar amb els cadets actuals (de 14 a 16 anys). En el cas del Manresa eren els més joves de l'entitat (no hi havia cap altre categoria inferior), abans del juvenil, el filial i el primer equip, que jugava a Regional Preferent, just un any abans de l'ascens a Tercera amb Ricard Oliva a la presidència.

Un dels jugadors que va tenir posteriorment més recorregut en el Manresa i que formava part d'aquell infantil del 73, Fèlix Tor-radeflot, recordava ahir que «teniem un bon equip, és cert, però el Reial Madrid era millor que nosaltres. Sigui com sigui, per a nosaltres la tercera plaça va ser com tocar la glòria».

El Manresa es va classificar per a una primera fase interzona que es va jugar a Girona (el Barça va competir a Castelló i va quedar eliminat) amb el Lleida, la Salle Tar-ragona i el Banyoles, i va quedar primer d'aquest grup, per accedir a una altra fase, a Tarragona, on van superar el Castelló. Un 2 a 0 va portar els manresans a Santander, amb les vuit millor formacions estatals de la categoria.

Gento i Guruceta Muro

La gent amb certa edat recordarà Gento, exjugador del Reial Madrid, i Guruceta Muro, un àrbitre polèmic amb el Barça. Doncs tant un com l'altre se'ls van trobar els manresans infantils a Santander. Després de quedar segons al grup B, per darrere del conjunt madridista, els blanc-i-vermell van disputar la tercera plaça amb el San Justo de Santander, un equip entrenat per Gento. El partit va ser dirigit per l'esmentat Guruceta Muro. La victòria va ser manresana per 2 a 0. A més a més del trofeu acreditatiu de la tercera plaça, el porter Miquel Vilanova va ser reconegut pel seu estil tècnic.