Nerea Marfil, una santpedorenca de 15 anys que estudia quart d’ESO a l’escola Llissach, és una de les joves promeses del món de la bicicleta de muntanya. El curs passat va ser tercera a la Copa Catalana, segona a l’Open de Barcelona i va obtenir la victòria a l’Open de Girona. A més, es va penjar la plata per equips en l’estatal de ciclisme escolar, que es va dur a terme a Àvila.
Quan et vas iniciar en la BTT?
L’afició per la bicicleta em ve des de ben petita, ja que anàvem a fer excursions amb la família. Amb deu anys el meu germà Kevin es va apuntar a fer triatló i jo vaig seguir els seus passos. Però notava que la cursa a peu n0 m’agradava gaire i fa dos anys vaig decidir canviar-me a la BTT.
Vas començar en edat infantil al Tomàs Bellès.
Sí, em sentia molt còmoda allà, però l’any següent vaig decidir canviar i anar al Bicistoni.
Ho combines amb la pràctica d’altres esports?
No. Abans feia gimnàstica artística i hip-hop, però quan vaig començar a fer triatló vaig deixar les altres dues disciplines.
El curs passat ja vas assolir resultats destacables.
Sí, vaig guanyar a l’Open de Girona, vaig ser segona al de Barcelona i tercera a la Copa Catalunya.
A més, a l’estatal d’Àvila vas endur-te la plata per equips.
Vaig començar malament, ja que vaig caure a la sortida, però poc a poc vaig anar remuntant i vaig acabar onzena de 24 participants. Això, sumat a la gran actuació de les meves companyes, ens va permetre guanyar la plata.
En canvi, el campionat català no et va anar tant bé.
Vaig arribar-hi molt cansada, ja que portava una càrrega alta de competicions i, a més, feia poc havia tingut els exàmens finals a l’escola. A la cursa no vaig tenir bones sensacions i vaig acabar quarta.
Enguany, ja has començat a competir a la Copa Catalana i a l’Open de Barcelona. Com han anat les primeres curses?
Vaig debutar a la Copa Catalana a Banyoles, en una prova de nivell en la qual van participar-hi franceses. Allà vaig tenir bones sensacions i vaig ser tercera, a un segon de la medalla de plata. En canvi, a Corró d’Amunt vaig finalitzar segona, però no em vaig trobar tant bé. Pel que fa a l’Open de Barcelona, a Igualada vaig ser segona i a Sant Vicenç, primera.
Quins reptes tens de cara a la Copa Catalana?
Al principi volia quedar per davant de Sandra Artigas. De moment vaig segona i ho estic aconseguint. Ara intentaré atrapar la primera, però serà molt complicat, ja que Sara Méndez és una rival de molt nivell.
El 25 de març debutaràs al Superprestigio. Amb quins objectius hi vas?
El repte és quedar entre les cinc primeres i gaudir d’aquesta nova experiència. Pel que fa a les rivals, a part de la Sara, conec una balear i dues andaluses que m’ho posaran molt difícil.
Quina és la teva rutina d’entrenaments?
M’entreno durant tres dies a la setmana, en sessions de gairebé dues hores. Normalment ho faig sola i vaig alternant sèries de BTT, carretera, tècnica i spinning.
Com et definiries com a corredora?
El meu punt fort són les pujades, i on he de millorar més és en les baixades.
Quins objectius tens a llarg termini?
M’agradaria prendre part al campionat d’Europa amb la selecció espanyola i viure de la BTT, però sóc conscient que és molt complicat.
Tens algun referent?
En tinc varis: Carlos Coloma, Rocío del Alba, Magda Duran i el suís Nino Schurter.
