L'equip andalús competirà avui amb el Barça i tindrà opcions de guanyar la Copa del Rei. Aquest és el pronòstic de Manuel Martínez, manresà originari d'Écija i sevillista «des que el meu cosí Enrique em va transmetre la passió per aquest equip».

Martínez es va establir a Manresa el 1973, «uns mesos abans que el Barça fitxés Johan Cruyff», puntualitza. La distància amb Andalusia no va refredar el seu sevillisme militant. Aquell mateix any, a través de José Corominas, va contactar amb la Penya Sevillista de Manresa, entitat a la qual es mantindria vinculat fins a la seva dissolució, fa uns tres anys.

Aquesta nit, Manuel Martínez veurà la final «o bé al bar Barbacoa o bé al bar La Cabanya, acompanyat per Manuel Llamas, exentrenador de l'equip de la Penya». «L'entitat va desaparèixer per raons econòmiques i per la manca de relleu generacional», raona. Així va finalitzar la trajectòria d'una Penya nascuda el 1947 i amb quasi sis dècades d'història. Martínez expressa el seu enyor per aquells anys en què l'entitat tenia 300 socis, els grans partits del Sevilla FC es vivien en comunitat i l'equip de la Penya assolia un històric ascens a Tercera Catalana, llavors Segona Regional.

Pressionar i anul·lar Leo Messi

«Per poder guanyar una final, primer has de jugar-la i el Sevilla la disputarà per mèrits propis», emfatitza. Martínez recorda que, encara no fa un mes, l'equip de la ribera del Nervión va estar a punt de vèncer els blaugrana. «Les nostres possibilitats passen per asfixiar el joc del Barça amb una forta pressió al nostre camp, sense deixar-nos recloure gaire a prop de l'àrea», detalla. Assolit aquest objectiu, «tenim un equip molt equilibrat, amb jugadors de gran nivell com N'Zonzi, Ever Banega, Luis Muriel, Ben Yedder i Nolito», sense oblidar-nos de Jesús Navas, «el jugador que més vegades ha lluït la samarreta del primer equip», per «poder guanyar un Barça força decaigut, depressiu. Crec que el Sevilla té el 45% de possibilitats de guanyar», conclou.

Manuel Martínez preveu que l'afició blaugrana xiularà l'himne de l'Estat espanyol com és habitual a les últimes finals jugades pel Barça. El sevillista considera que «no s'hauria de barrejar esport i política» i que els aficionats catalans «no haurien de xiular l'himne. Si no els agrada, el més adequat seria mantenir un silenci respectuós amb els sentiments d'aquells que sí que s'hi senten identificats», reflexiona. Amb xiulada o sense, el manresà conclou la conversa amb un desig expressat amb sentiment i vehemència: «Vull que guanyi el meu Sevilla!».