Declaracions

La mare de l´Alba diu que mai va veure el processat agredir la nena

11.12.2008 | 14:22

Ana Maria C.F., mare de la menor Alba, ha declarat que mai va veure com el seu company sentimental, Franscico Javier P.E., també acusat, agredís la nena ni la maltractés. En aquest sentit, només ha explicat que en algunes ocasions el processat es quedava a soles amb la nena en una habitació diferent del mateix domicili on estaven a Montcada i Reixac i que llavors la nena la cridava però que no li va donar 'molta importància', ja que es 'fiava' del seu company. El fiscal demana 19 anys de presó per a Ana Maria C. F., mare de la menor Alba, i la mateixa pena per al seu company Francisco Javier P. E., ja que els acusa dels delictes d'intent d'assassinat, violència domèstica i maltractaments

En el judici que ha començat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona, la processada ha parlat sobre l'incident del 4 de març del 2006, quan la menor va patir un traumatisme cranioencefàlic. En aquest sentit, la dona ha explicat que la parella juntament amb l'Alba i la filla de Francisco Javier anaven a la fira de Santa Perpètua de la Mogoda. Tal com havia passat en ocasions anteriors, Ana Maria es va avançar amb la filla del seu company, mentre l'acusat es quedava al pis amb l'Alba, posant-li la jaqueta, i com que trigaven a baixar va trucar el timbre en diverses ocasions.

L'acusada, que només ha volgut respondre les preguntes del seu advocat, ha dit que Francisco Javier va baixar amb l'Alba en els braços que estava inconscient, dient que havia caigut, i per això la van dur a l'ambulatori. D'allà la nena va ser traslladada a l'hospital de la Vall d'Hebron on va ser operada ja que havia patit un traumatisme cranioencefàlic. La processada també ha destacat que vivia amb Francisco Javier des de desembre del 2005, amb la menor, i que depenien econòmicament d'ell. També ha declarat que l'Alba era 'molt activa' però menjava poc i alguna vegada havia caigut sola a més que sagnava pel nas sense haver rebut cap cop.

En la seva declaració, la dona ha dit que mai va veure l'altre acusat agredir ni maltractar la nena. També ha dit que processat i víctima alguna vegada es quedaven sols en una habitació de la casa, i que llavors la nena la cridava queixant-se, tot i que quan hi anava tots dos estaven jugant, i que per això no li donava importància. Aquesta situació es va repetir un parell de vegades. La dona també ha dit que no va veure mai la nena plena de blaus a les cames, i que en cap moment pensava que la seva filla patís algun risc o perill per estar a soles amb l'acusat.

Com que l'acusada no ha volgut declarar, el tribunal ha llegit les diverses declaracions en el jutjat d'instrucció. En aquestes va explicar que el 4 de març del 2006, mentre esperava que el company baixés va començar a pujar i que se'l va trobar a les escales, dient que se l'havia trobat estesa al menjador i que havia trigat tant per intentar reanimar-la. Un cop a l'ambulatori la dona va declarar que el company li va dir que si els metges li preguntaven havia de dir que havia caigut del llit, com així va fer ella en un primer moment. La dona també va declarar en unes tres ocasions que el processat s'havia tancat a l'habitació de la nena amb la menor i que ella xisclava, tot i que quan preguntava què passava la mateixa Alba deia que 'res'.

La dona també va declarar en els jutjats que l'acusat li va dir que expliquessin aquesta versió sobre la caiguda de la nena des del llit perquè no volia tenir problemes amb la justícia perquè ja tenia una ordre d'allunyament respecte la seva primera dona. En aquest sentit, la processada va explicar que Francisco Javier havia trencat en algunes ocasions aquesta ordre d'allunyament aproximant-se a l'exdona. També va destacar que quan estava a l'hospital i els metges van dir que l'Alba estava en mort cerebral, el processat li va dir que li donaria 'el que havia perdut', referint-se a un altre fill. La dona també va negar que lligués la nena a una cadira, ni que li fessin menjar el dinar que vomitava o que li donessin aigua amb una xeringa.

L'escrit de la Fiscalia Superior de Catalunya explica que l'any 2005 els processats van començar a conviure en un domicili de Montcada i Reixach amb la filla d'ella, que tenia cinc anys. Entre novembre del 2005 i principis del 2006 els dos processats posats d'acord, 'o almenys Francisco Javier amb el coneixement d'Ana Maria' va agredir en nombroses ocasions l'Alba ocasionant-li diverses lesions que no han estat determinades ja que 'no se la va poder examinar'.

La nena també patia una caquexia provocada per la desnutrició, ja que no era atesa correctament. A més, el fiscal destaca que el processat, en almenys dues ocasions, va lligar-la en una cadira del menjador i la va obligar a menjar els seus propis vòmits. També li va tapar la boca amb una cinta adhesiva i només li passava aigua per un forat on hi cabia la punta d'una xeringa. L'escrit d'acusació insisteix en què el processat cometia aquestes agressions davant de la mare de la nena que no les va evitar.

La nit del 4 de març del 2006, els processats van decidir abandonar el domicili en companyia d'Alba i d'una altre nena, filla de l'acusat d'un matrimoni anterior, per anar a les festes de Santa Perpètua de la Mogoda. Tot i això, Francisco Javier va dir-li a la seva companya que l'esperés al carrer amb l'altre nena mentre ell li posava la jaqueta a l'Alba. La processada va deixar la filla amb el company tot i que l'excusa 'no tenia lògica' i coneixent la violència 'moral i física' que utilitzava respecte la menor. Per això, el fiscal considera que 'acceptava' les possibilitat de lesió que podia patir Alba i l'acusa dels mateixos delictes que al company.

El processat, amb intenció d'acabar amb la vida de la nena, que no es podria defensar, la va agredir 'de forma brutal', donant-li cops de puny i puntades de peu, i tirant-la contra una paret o el terra. L'agressió va provocar-li un traumatisme craniencefàlic i una aturada cardiorespiratòria, tot i que va ser reanimada a l'hospital de la Vall d'Hebron. Per culpa d'aquestes lesions va ser intervinguda quirúrgicament en diverses ocasions tot i que li han quedat nombroses seqüeles.

La Fiscalia insisteix en què la menor va patir complicacions mèdiques que encara persisteixen, i que poden ser 'definitives'. En aquest sentit, es destaca que tenia problemes a nivell respiratori, problemes neurològics amb tetraparesia, problemes en la vista, paràlisis facial, pèrdua del llenguatge verbal i malalties renals. Per tot això, necessita ajuda d'una altre persona i va en cadira de rodes que no pot portar ella mateixa. A banda dels 19 anys per cadascú de presó, el fiscal demana que indemnitzin a la víctima amb 1.500.000 euros per les lesions i les seqüeles.

En el judici que comença aquest dijous a l'Audiència de Barcelona i que durarà més d'una setmana també es presenta com acusació la Generalitat, que demana 26 anys de presó pels dos processats per diferents delictes de lesions, una d'elles 'd'especial gravetat', a més de violència habitual i tracte degradant. També es reclama que la mare no pugui exercir la pàtria potestat fins deu anys després de finalitzar la condemna.

L'anomenat cas Alba va suposar posar de manifest diverses descoordinacions entre forces de seguretat, serveis socials i jutges, denunciat en una investigació del Síndic de Greuges. Per evitar que repetissin es va signar un protocol d'atenció als infants entre diverses administracions públiques.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema