José Manuel del Amo: 'Al Bages hi ha un bon grau de convivència'

El fins ara jutge degà de Manresa deixa el càrrec per traslladar-se a l'Audiència de Barcelona

21.03.2017 | 16:33
El jutge José Manuel del Amo.

José Manuel del Amo és un dels jutges més coneguts de Manresa, perquè hi ha treballat durant catorze anys, com a magistrat del Jutjat d'Instrucció i Primera Instància número 1, un dels tretze òrgans judicials de la ciutat. Aquesta setmana, però, Del Amo abandona Manresa i se'n va a treballar a la secció novena de l'Audiència Provincial de Barcelona, on ha guanyat plaça.

Nascut a Madrid el 1961, viu a Manresa des de fa 29 anys. Va començar sent secretari judicial d'un dels jutjats de la ciutat, entre el 1986 i el 1998. En ser nomenat jutge, va exercir quatre anys a Berga. L'any 2003 va guanyar la categoria de magistrat i, des d'aleshores, ha exercit de titular al Jutjat d'Instrucció i Primera Instància 1 de Manresa, un dels vuit d'aquesta jurisdicció que hi ha a la ciutat, i que es dediquen a assumptes civils i a instrucció penal. Des del 2014, a més, era el jutge degà de Manresa, càrrec que ara també ha de deixar forçosament.

Per què se'n va?
És un trasllat voluntari, per circumstàncies personals. Si no fos per això, no l'hauria demanat, perquè aquí a Manresa hi estava molt bé. Són molts anys i no hi tinc cap queixa. El jutjat anava bé.

Li hauria agradat, doncs, acabar la seva carrera a Manresa?
Tant com això no... Potser hauria arribat el moment de plantejar-me un canvi, tenint en compte que, en el futur, no sabem com s'organitzarà l'administració de Justícia. Hi ha diferents projectes, com donar la instrucció penal als fiscals. Però jo, ara, no m'hauria plantejat canviar. I encara menys sense esgotar el mandat de degà, que acabava el gener del 2018.

Considera un ascens el trasllat a l'Audiència de Barcelona?
No, perquè la categoria és la mateixa, la de magistrat. Ara bé, sí que és un ascens des del punt de vista funcional, perquè me'n vaig a un òrgan superior.

Fins ara, vostè portava casos d'una sola comarca (el Bages), i ara, en canvi, s'encarregarà de jutjar els casos penals més rellevants de tota la província.
Bé, és fer una feina diferent. Els últims anys, però, els jutges de Primera Instància hem fet molta feina en l'àmbit civil. Sobretot pel tema de la crisi i els processos que afectaven la banca i els consumidors. Realment, hem fet una tasca professional molt important, perquè hem hagut de redactar sentències de gran contingut jurídic.

Les sentències condemnatòries a bancs han estat majoritàries? O absolutòries?
La majoria han estat condemnatòries, tant al meu jutjat com a la resta. Bàsicament pel principi de protecció del consumidor.

Ara que la crisi sembla que va de baixa, també s'han reduït els plets contra els bancs?
Doncs no. Primer vam començar amb els swaps, després amb les participacions preferents, el deute subordinat, les clàusules terra, els índexs... ara, potser el proper escenari serà el de la reclamació de despeses dels préstecs hipotecaris. És l'evolució: els diferents productes financers han donat lloc a nous procediments.

L'altra gran incidència de la crisi als jutjats, aquests anys, han estat els desnonaments.
Sí, però cal distingir. D'una banda, tenim el particular que té llogat un pis i que no li han pagat el lloguer. A vegades, és gent gran que té un habitatge i que viu del que l'arrendatari li paga de renda. I, d'altra banda, hi ha les execucions hipotecàries. En aquest cas, els consumidors, fins al 2013, gairebé no es podien defensar. A partir de llavors, amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es van fer els canvis legislatius necessaris i la situació va canviar.

Han baixat molt darrerament les execucions hipotecàries?
Ara sí. Segurament perquè han tocat fons. Aquesta setmana, precisament, he fet un informe per a l'Audiència Provincial sobre la necessitat de crear nous òrgans judicials, tot valorant aquestes circumstàncies de reducció dels procediments d'execució.

És un informe que ha hagut de fer com a degà de Manresa?
Sí.

I en aquest informe ha demanat la creació de nous jutjats a la ciutat?
Jo manifesto que hi ha hagut una reducció d'assumptes, però que qualitativament la feina és més complexa. Perquè, cada cop que hi ha una sentència rellevant, ens obliga a tots prendre decisions. Per tant, el nombre de casos ha baixat, però no vivim millor: continuem tenint tanta feina com abans. I potser això justificaria la creació del novè Jutjat de Primera Instància i Instrucció a Manresa. Però s'haurà d´esperar a veure com evoluciona la situació.

I, a banda, convindrien nous òrgans judicials a Manresa?
Jo sempre he estat partidari de la descentralització i d'una vertebració territorial. Si fos per mi, jo portaria a Manresa un jutjat contenciós administratiu per a la Catalunya Central, i un jutjat de menors. Ara, tant en un cas com en l'altre, hem d'anar a Barcelona.

I Manresa hauria d´acollir la seu d'una Audiència descentralitzada de la Catalunya Central?
Això ja seria molt maco i meravellós, però és molt complicat. Tot i així, en altres llocs de l'estat sí que existeixen seccions descentralitzades d'Audiències Provincials: Vigo no és capital de província i acull seu d'una secció de l'Audiència de Pontevedra. I el mateix passa a Jerez, respecte de Cadis. Això a Catalunya no existeix, però hi ha províncies que sí.

Ara mateix, però, és una utopia pensar en això a Manresa?
Sí. Però no se sap mai com anirà. A mi m'agradaria, perquè la justícia ha de ser a prop del ciutadà. Però ara no hi ha una tendència descentralitzadora.

Des del 2009, els jutjats de Manresa són al nou Palau de Justícia. Encara té molt espai, oi, per encabir-hi nous òrgans?
Sí. Sense cap problema, l'espai existeix. I no hi hauria el problema de dispersió, que hi havia abans, amb els jutjats repartits per tota la ciutat. Molta gent, quan venia als jutjats històrics de la Seu, els havíem d'adreçar a edificis de la Plana de l'Om, al carrer Talamanca...

Pel que fa a jutjats penals, a Manresa n'hi ha tres, i resolen els judicis de delictes del Bages, el Berguedà i Osona. Realment, creu que Vic necessita un jutjat penal propi, com demana?
No ho sé, desconec els números de Vic. Jo, que sóc partidari de la centralització a Manresa (respecte de Barcelona), puc entendre els advocats de Vic en aquest sentit. Però els jutjats penals de Manresa es desplacen un cop la setmana a Vic per fer-hi els judicis.

Vostè, que és nascut a Madrid, a Manresa serà recordat per haver utilitzat sempre el català al seu jutjat: en els judicis, a les resolucions... Per què continua sent tan poc habitual això a la resta de jutjats de Catalunya?
No ho sé. Se m'escapa la raó.

Per què usa el català, vostè?
Perquè és una de les dues llengües cooficials i perquè és la llengua majoritària en l'àmbit territorial on exerceixo la meva funció.

Escriure les resolucions en català no deu plantejar-li cap dificultat jurídica, suposo, oi?
No, no...

Aleshores, per què, en general, advocats, jutges i fiscals utilitzen tan poc el català?
Jo no entro a valorar les motivacions de la resta. Jo sé les meves. Per a mi, ha estat una cosa natural i espontània, simplement.

A l'Audiència ara vostè s'haurà de passar al castellà?
Quan el destinatari de la nostra funció sigui catalanoparlant, ho podré continuar fent en català.

Sobre la violència masclista: vostè, en una taula rodona recent, va dir que s'ha fracassat en aquest tema. Per què?
Ho dic en el sentit de l'objectiu: no hi ha hagut cap descens en les dades. Nosaltres podem donar la resposta judicial, però aquesta xacra només es pot combatre a l'escola i, sobretot, a la família.

En els últims anys, els Mossos han rebut més casos d'agressions sexuals. Creu que és perquè les víctimes els denuncien cada cop més? O perquè realment se'n produeixen més?
Tinc dubtes. Potser sí que ens podríem trobar davant d'un cert augment de fets. Sobretot observant determinats comportaments entre els nois i les noies joves, i l'ús que fan, per exemple, de les noves tecnologies. I s'està donant un fenomen molt preocupant: la utilització de determinades substàncies per anul·lar la voluntat de les víctimes. Això és molt greu. I es tracta de masclisme pur i dur.

Vostè que ha estat 14 anys instruint robatoris i casos penals de tot tipus a Manresa... El Bages és una comarca segura?
És un territori relativament tranquil. Les xifres de robatoris i d'altres delictes es mantenen any rere any. Evidentment, el qui pateix el delicte no té aquesta visió quan li toca. Però, en general, no hi ha un alt nombre de delictes com en altres partits judicials. Aquí la societat és més tranquil·la, amb un bon grau de convivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema