El Costa Concordia torna a surar, dos anys i mig després del desastre

Uns grans calaixos de flotació permetran remolcar el creuer fins a Gènova, on ha de ser desballestat

15.07.2014 | 00:00
El Costa Concordia, ahir, surant un altre cop gràcies als calaixos metàl·lics situats a banda i banda
El Costa Concordia, ahir, surant un altre cop gràcies als calaixos metàl·lics situats a banda i banda

El creuer Costa Concòrdia va tornar ahir a surar, dos anys i mig després d'encallar i enfonsar-se parcialment a la costa italiana, gràcies a un projecte faraònic que es durà a terme durant aquesta setmana i que conclourà amb el trasllat i el definitiu desballestament de la nau al port de la ciutat italiana de Gènova.
Les operacions es van iniciar a les sis del matí i cinc hores més tard el creuer va tornar a estar en flotació en separar-se de l'estructura submarina a la qual romania subjectat des que va ser retornat a la seva posició vertical, el setembre del 2013.
Tot seguit, dos remolcadors van traslladar les restes del creuer 30 metres mar endins i el van deixar en flotació amb l'ajuda d'uns enormes calaixos metàl·lics però amarrat a la roca amb un sistema de cables que l'uneixen a la costa.
El pla inclou una elevació suplementària del vaixell per permetre el seu correcte trasllat fins a Gènova. Perquè això últim es produeixi, en els últims mesos s'han instal·lat tant a babord com a estribord aquests calaixos metàl·lics plens d'aigua que ara hauran de buidar-se perquè facin de flotador. Finalment, una sèrie de remolcadors traslladaran al port genovès la nau, que recorrerà 200 milles nàutiques (370 quilòmetres) a una velocitat de dos nusos (3,7 quilòmetres per hora).
El naufragi del Costa Concòrdia va suposar la mort de 32 persones en el moment de l'incident i una altra més durant les obres de reflotatge: el submarinista espanyol Israel Franco Moreno, qui va morir dessagnat en sofrir un profund tall en una cama.
En definitiva, el reflotatge de la nau suposa la penúltima etapa d'aquest projecte destinat a desencallar, redreçar, reflotar i desballestar l'embarcació.
El ministre de Medi Ambient italià, Gianluca Galletti, va explicar que es tanca així "una pàgina tràgica" que va començar a escriure's la nit del 13 de gener del 2012 quan va tenir lloc el naufragi.
"Vull ser clar amb això: aquí no hi ha res a celebrar. Tanquem aquest tràgic episodi i res ni ningú podrà saldar el dany que han sofert els familiars de les víctimes i el nostre país", va dir.
Malgrat que en aquella nit van perdre la vida 32 persones, en un primer moment només es van recuperar 30 cadàvers en donar-se per desapareguts un cambrer i una passatgera. Quan es va redreçar la nau les autoritats italianes van anunciar la troballa d'unes restes humanes que concordaven amb el codi genètic de la família de la passatgera. Ara, amb el reflotatge de la nau, els encarregats de les operacions esperen trobar el cadàver del cambrer.
L'elecció de Gènova per al desmantellament va ser anunciada l'1 de juliol passat pel primer ministre italià, Matteo Renzi, que va resoldre així una disputa entre ports que aspiraven a executar aquesta tasca. La partida definitiva del creuer és prevista per al proper 21 de juliol, una data provisional que dependrà de les condicions meteorològiques.
En els propers mesos prosseguirà el procés judicial contra el capità de la nau, Francesco Schettino, acusat d'homicidi culpós múltiple, abandó de la nau i naufragi, entre altres delictes.

Enllaços recomanats: Premis cinema