Dents humanes trobades en una cova a Israel on van residir els nostres avantpassats fa uns 400.000 anys han revelat costums prehistòrics d'alimentació molt allu-nyats de com mengem avui al voltant d'una taula. Un equip de la Universitat de Tel Aviv ha analitzat meticulosament dents trobades a la cova de Qesem, i ha elaborat a partir d'elles el patró de comportament sobre què menjaven, amb quina potència mastegaven i com tallaven els aliments abans d'emportar-se'ls a la boca.
Tot, gràcies al desgast, esquinçament i petites fissures presents en gran part de les peces dentals, que van permetre als científics reconstruir com tallaven l'aliment en petits trossos abans de deglutir-lo.
El procediment consistia a agafar un tros de carn de mida considerable amb la mà i subjectar-ne fortament un extrem amb les dents, mentre que amb l'altra mà s'emprava el tall d'un petit sílex per seccionar-lo o estripar-lo en l'aire. Aquestes maneres tenien els seus riscos i els menys experimentats podien acabar amb un tall a les galtes, les genives o les dents pels estris tallants, que provocaven les incisions que van atraure els investigadors.
"Vam veure que hi havia petits talls a la part exterior de la dent, fets amb eines com roques dures o sílex amb què tallaven el menjar", va explicar Rachel Sarig, antropòloga dental i odontòloga de l'esmentada universitat, que va liderar l'estudi, publicat aquest mes a la revista científica Quaternary International.
L'estudi va analitzar 13 dents d'uns 11 individus, majoritàriament nens o adults joves. La forma i ubicació similar de les esgarrapades van portar l'equip a descartar que fossin fetes després de la mort per animals o fenòmens naturals. Una altra de les conclusions suggereix una gran potència a l'hora de mastegar: "tenien músculs molt desenvolupats i per la combinació de menjars durs i una alta capacitat muscular".
