Kiribati, un dels arxipèlags més vulnerables al canvi climàtic al Pacífic Sud, estudia elevar el seu territori de manera artificial per lluitar contra la pujada del nivell del mar, un fenomen que amenaça l'existència d'aquest país.
La majoria del territori kiribatià, format per 33 atols coral·lins i una illa volcànica, s'alça menys de dos metres per sobre del nivell de les aigües.
Un equip d'enginyers dels Emirats Àrabs Units, que van erigir en aquest país l'illa artificial més gran del món, van visitar el gener Kiribati per buscar "solucions tècniques i factibles" als problemes que pateix el país oceànic.
"Hem de buscar estratègies d'adaptació més enllà de la migració (...) Es tractaria d'elevar el terreny, perquè una illa artificial no seria capaç de suportar les marees altes i tempestes", va afirmar el president del país, Anoti Tong, a la ràdio New Zealand.
90 milions d'euros
El projecte, que serà estudiat durant aquest any, té un pressupost estimat de 100 milions de dòlars (gairebé 90 milions d'euros) i forma part de les qualificades com a "solucions creatives" que avalua el govern.
El material per alçar la terra procediria del dragatge de llacunes internes.
La pujada de les aigües, producte del desglaç dels pols arran de l'escalfament global, fa perillar la forma de vida actual dels 103.000 habitants del país.
Els aqüífers d'aigua potable han estat contaminats gairebé íntegrament per l'entrada d'aigua salada, el que impossibilita l'activitat agrícola.
Els dics tampoc no suporten l'envit de les onades i les inundacions són cada cop més freqüents.
Tot i el compromís mundial per frenar el canvi climàtic i reduir les emissions de carboni assolit el desembre passat a París, Tong ressenya el complicat futur de Kiribati.
"La ciència continua indicant que acabarem sota l'aigua en menys d'un segle", assenyala el president.
Tong va advertir -en la Conferència del Canvi Climàtic per al Pacífic celebrada aquest mes a la ciutat neozelandesa de Wellington- que en cinc anys podria començar la migració dels primers refugiats pel canvi climàtic.
