L'exdirector executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Achim Steiner, adverteix que el planeta s'està "quedant sense aigua" i que la seva escassetat podria ser una font de conflictes en les properes dècades.

"Ens estem quedant sense aigua en molts països", alerta Steiner en una entrevista a Efe pocs dies després d'abandonar la direcció del PNUMA després de més d'una dècada, un mandat estranyament llarg per a un directiu de l'ONU.

L'escassetat d'aigua és un dels problemes més urgents als quals s'enfronta el planeta, segons l'expert germanobrasiler, un dels més grans especialistes en polítiques mediambientals en l'àmbit mundial. "Entre el 30 i el 40 per cent de la població del planeta viurà en condicions d'escassetat d'aigua en els propers 20 anys. Això pot desencadenar molts conflictes. Podem viure 72 hores sense aigua, i després morim", avisa.

L'aposta d'Steiner per evitar aquest horitzó és la modernització agrícola: "si no esbrinem com produir més eficientment, viurem en circumstàncies extremadament desafiants, en les que molta gent no tindrà aigua garantida durant anys, amb implicacions de seguretat i econòmiques".

No obstant això, per a l'exdirector del PNUMA, el "desafiament més immediat" a què ens enfrontem és el canvi climàtic.

"No puc pensar en res semblant en la història humana: en menys de mitja dècada cada nació haurà d'inventar-se a si mateixa per abandonar el camí d'una economia dependent dels combustibles fòssils", apunta.

L'establiment d'"emissions per capita" podria ser, en la seva opinió, una via per dur a terme la descarbonització, estratègia fixada a la Cimera del Clima (COP21) de París per evitar que la temperatura del planeta no augmenti els perillosos 2 graus a final de segle.

Steiner lamenta que tant l'acord de París com l'Agenda 2030, que estableix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, "són reflex d'un món que arriba a acords molt més ràpid del que és capaç d'actuar".

No obstant això, es mostra optimista en afirmar que encara que hi hagi països que no compleixin amb els compromisos de París, "el món tolerarà cada vegada menys els llops solitaris".

Els EUA, la Xina o Europa han entès en els últims anys que no poden quedar-se al marge dels grans acords en matèria mediambiental, que "la decisió d'un país d'ignorar els seus compromisos imposa a la resta del món un preu molt elevat".

Aquesta lògica s'estén també als països en desenvolupament, interessats a reduir la contaminació a les seves ciutats, disposar de gasolines més netes o patir menys càncer i malalties respiratòries.

Àfrica, de fet, ha tingut un gran impacte en el disseny de les polítiques mediambientals de l'ONU les últimes dècades, dictades des del PNUMA, amb seu a la capital de Kenya, enclavament que Steiner considera "privilegiat".

"El fet que el PNUMA sigui a Nairobi ha estat un gran actiu per a l'organització, perquè la seva identitat s'ha format a partir de la realitat de les nacions en desenvolupament. I perquè el que passarà a l'Àfrica en els propers 50 anys serà un els canvis més significatius que afectaran el món".

A pocs quilòmetres de la seva antiga oficina, Steiner parla sobre els desafiaments mediambientals envoltat del frondós jardí de casa aquests anys, en què s'utilitza compost i s'aprofita tota l'aigua de la pluja. El setembre vinent es convertirà en director de la prestigiosa Oxford Martin School, institució dedicada a investigar solucions per "als problemes globals més urgents del segle XXI". Es reserva així un paper important en aquest moment clau de la història: "les decisions que prengui la nostra generació determinaran on acabarem".