Lleons de les cavernes, lleopards, bisons esteparis i cérvols comuns són només algunes de les espècies que integraven la fauna de l'entorn d'Arrasate (Guipúscoa) fa 100.000 anys, en el Plistocè Superior.
Durant milers d'anys, les restes d'aquests i altres animals van romandre ocultes fins que, el 2012, els treballadors de la pedrera de Kobate, a Arrasate (Guipúscoa), després de realitzar una voladura de part del terreny, van descobrir abundants restes de fòssils ocultes a la zona.
Un any després es va realitzar una excavació en aquest jaciment, batejat com Artazu VII, i els seus fòssils van ser analitzats per un equip multidisciplinari de la Universitat del País Basc UPV/EHU, format per investigadors del departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia i del departament d'Estratigrafia i Paleontologia.
D'acord amb la investigació, fa 100.000 anys, aquest jaciment va ser un avenc que va funcionar com un parany natural en què els animals queien casualment, de manera que aquest lloc és un fidel reflex del tipus de fauna que habitava la zona i, per tant, un jaciment de gran interès paleontològic i paleoecològic.
L'estudi preliminar realitzat pels investigadors de la universitat basca determina que Artazu alberga almenys quaranta espècies d'animals entre micro i macrovertebrats.
L'estudi descriu la presència d'espècies que actualment són extintes o que, per desplaçaments geogràfics, ja no són a la zona, com el lleó de les cavernes (Panthera spelaea), el lleopard (Panthera pardus), el bisó estepari (Bison priscus) o el cérvol comú (Cervus elaphus).
