Hi va haver un temps que la formació per atendre necessitats bàsiques del país depenia de l'empenta d'un grapat de persones. Aquesta és l'història de l'escola pionera de formació social que va tenir Manresa en plena dictadura narrada des de dins. Montserrat Colomer, Carles Llussà i Montserrat Bacardit signen el llibre L'Escola de Formació Social Torras i Bages. La voluntat de fer país. Manresa 1959-1979, que es presentarà públicament divendres, a 2/4 de 8 del vespre a l'auditori de la Fundació Caixa Manresa.

L'acte comptarà amb la intervenció de Montserrat Colomer, coautora; Joaquim Ferrer, historiador; Fèlix Guàrdia, delegat del bisbat a l'escola Torras i Bages, i Núria Carrera, presidenta del Col·legi del Treball Social de Catalunya. Màrius Rubiralta, secretari general d'Universitats del Ministeri d'Educació,pronunciarà la conferència La innovació docent: eina per a la modernització de la Universitat. L'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, farà la cloenda de l'acte.

El llibre és fruit de l'esforç de dues persones que han dedicat la seva vida a l'assistència social, Montserrat Colomer i Montserrat Bacardit, i del doctor Llussà, que va fer de pal de paller als inicis del centre educatiu i en va donar classes com a professor de Psicologia. El doctor Llussà és un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974 i molts anys abans ja es dedicava a fer país. L'escola va ser promoguda precisament amb aquesta voluntat per un grapat de ciutadans en un anys de marginació de les institucions catalanes. El centre formava assistents socials i també organitzava cursos de formació social. Però era quelcom més. Nascuda sota el paraigües de l'Església -es va posar en marxa per decret directe del bisbe de Vic, Ramon Masnou- suposava un intent clar de la societat civil per cercar les eines que la ciutat requeria per fer front a les dificultats d'encaix social que propiciaven fenòmens com el de la immigració, en un temps en el qual Catalunya tenia les mans lligades.

El llibre repassa la història de l'escola, des de la seva gènesi a la seva desaparició i l'evolució de les escoles de l'Església cap a l'ensenyament oficial depenent del Ministeri d'Educació i Ciència. El llibre recull quins eren els continguts que s'ensenyaven i amb quines metodologies, posa negre sobre blanc testimonis de mestres i alumnes i valora el seu impacte i transcendència. També es van instaurar els estudis de puericultura en el moment en què començava a haver-hi alguna llar d'infants. En aquells anys que no hi havia cap estudi reglat de puericultura, Càritas va posar una assistent social com a responsable de la llar d'infants. La primera promoció d'assistents socials va sortir de l'escola el 1963. Van ser els responsables de crear el seu òrgan col·legial i van endegar una tasca que sempre ha tingut com a base treballar amb les necessitats de les persones i oferir suport per tirar endavant. El resultat d'aquesta tasca és difícilment quantificable d'una manera encertada. L'historiador Joaquim Ferrer recorda en el pròleg del llibre que la voluntat de construir Catalunya en aquells anys s'expressava de múltiples formes. Una d'elles era combatre un marc polític de grans limitacions i prohibicions. I l'escola Torras i Bages en va ser un exemple.

IMATGES RECUPERADES. El llibre recull una colla de fotografies i reprodueix documents per complementar el text.Acte d'inauguració de l'escola, el 6 de novembre del 1960, presidit pel bisbe Ramon Masnou.Lliurament de títols a la primera promoció d'assistents socials, el 63. Portada del llibre L'Escola de Formació Social Torras i Bages