JORDI CUMPLIDOMANRESA
Represaliats del franquisme, de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, van rebre ahir el reconeixement públic de les institucions i la societat civil en un acte que va concentrar més de 400 persones al teatre Conservatori de Manresa. En un acte de reivindicació de la memòria històrica, 22 homes que van patir la presó i les tortures durant la dictadura van rebre un diploma de mans de representants polítics dels municipis de les tres comarques. Molts d'altres, presents a la sala, van rebre també l'aplaudiment com a reconeixement al seu compromís.
I és que poques vegades el teatre Conservatori ha reunit tanta història junta. Històries vives, cadascuna de les que els presents poden explicar. Com la de Joan Sala i Fainé, que recordava a aquest diari va ser empresonat l'octubre del 1975. Explicava que "el pitjor de tot van ser les tortures, però ara tinc la convicció que tot allò va servir per alguna cosa, per arribar a una societat democràtica com la d'avui, tot i les seves mancances". Qui va portar el testimoniatge de la repressió a l'auditori va ser Ramon Codina, representant de la primera generació que va patir la presó i la tortura, en la postguerra. La seva història, narrada per ell mateix, va corprendre els presents, malgrat que "el sofriment a les presons només el coneix aquell que l'ha viscut i les seves famílies".
El discurs vivencial va contrastar amb l'exposició històrica de Josep Alert del que va ser la repressió franquista. L'historiador va definir el franquisme com "la dictadura més repressiva del segle XX a Europa occidental", que supera en morts, empresonats i exiliats la de Xile, l'italiana o la nazi. La fredor de les xifres va colpir les consciències dels que omplien la sala, amb tot el seu dramatisme: 700.000 reclosos en camps de concentració, mig milió més a les presons, 200.000 dels quals van morir. Alert va remarcar que es comptabilitza en 2.000 els catalans morts en el que va definir com "la sordidesa de les presons".
Els discursos institucionals van ser encapçalats per dos representants de les institucions que han impulsat l'homenatge: la Generalitat i l'Ajuntament de Manresa. El secretari de Relacions Institucional i Participació, Josep Vendrell, va tenir paraules molt dures per certs comportaments que s'estan donant a l'estat espanyol en referència a la memòria històrica: "és intolerable que el jutge Garzón, per investigar els crims del franquisme, sigui apartat de la justícia, i a més per una denúncia d'una organització que defensa aquell règim". Aquestes paraules van arrancar un aplaudiment espontani al Tori.
Per la seva banda, l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, va definir l'homenatge com "la recuperació de l'honor" dels represaliats, "amb el dolor pel record d'un passat dur, però amb l'alleujament per sentir l'escalf de les institucions i els conciutadans".
Els 22 homenatjats van recollir el diploma, on es llegia "per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura". L'acte va acabar amb el cant de L'emigrant, una actuació de la Coral Eswertia, i la lectura, a càrrec de Joan Torrents, de fragments d'una esfereïdora carta escrita el 1975 per Emilià Martínez, alcalde manresà els darrers dies de guerra, al seu company Pedro Flores.
.png)
