Del bol de brou a la darrera tecnologia en atenció assistencial, aquest és l'enorme salt que l'Hospital de Sant Andreu de Manresa ha fet al llarg dels seus 750 anys. Per commemorar-ho, ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, va presidir l'acte central i va agrair públicament aquests set segles i mig "tenint cura de la gent".

Mas, acompanyat del conseller de Salut, Boi Ruiz; l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i el director general de la Fundació Sociosanitària de Manresa, Manel Valls, va començar amb pas ferm la seva intervenció constatant que al llarg de tot aquest temps han canviat arquitectures i tecnologies, però no ho ha fet allò que és bàsic: el concepte de tenir cura de la gent. Una voluntat que es posa en pràctica sovint no només amb diners, sinó amb la implicació veritable de persones, entre les quals va comptar el patronat de l'actual fundació sociosanitària i la dels nombrosos representants que ha anat tenint al llarg de la història.

El President de la Generalitat va agrair l'obsequi que li havien fet, una reproducció a escala de l'escultura del pati de l'hospital, però encara més poder participar en una celebració d'aquesta naturalesa. "El veritable regal sou vosaltres", va dir adreçant-se als membres del patronat i a la sala on es podien veure força representants de la professió mèdica i treballadors i extreballadors de l'hospital. Un hospital que el 1992 va encetar el camí per deixar de ser un centre d'atenció d'aguts -que van passar a l'Hospital Sant Joan de Déu- i que es va haver de reconvertir, de reinventar-se. I ho va fer. Va esdevenir un centre sociosanitari en el qual no s'intervenia quirúrgicament ni es donava resposta a problemes de salut sobrevinguts, sinó que es tenia cura de les persones en un sentit molt més ampli i que va des de la llarga estada fins a les cures pal·liatives. Tal com va dir l'alcalde, Josep Camprubí, des d'una altra òptica es va "mantenir la vocació de tenir cura". L'alcalde va dir que es tractava d'una "celebració emotiva", que no cada dia es pot celebrar els 750 anys de vida d'una institució i menys amb la vitalitat empresarial i de futur de la Fundació Sociosanitària de Manresa, de la qual forma part l'Hospital de Sant Andreu.

El director general, Manel Valls, va anar un pas més enllà i va concretar que si havia estat possible aquesta supervivència al llarg del temps havia estat per una contras-tada "capacitat de resolució de problemes". Valls va recordar que també s'havien viscut temps "durs, molt durs", com quan l'hospital va quedar buit d'activitat assistencial i va caldre tornar-lo a omplir de contingut i convertir-lo en el que és ara, ni més ni menys que un dels ens sociosanitaris de referència a l'Estat. Valls va dir amb totes les lletres que era una "sort històrica" que li hagués tocat a ell comandar la institució en el moment que es feia una aturada en el camí per celebrar els 750 anys. No ho va dir, però la sort es busca. Així va quedar palès en el vídeo que es va projectar abans de l'arribada de les fermes passes del President i de la resta d'autoritats. S'hi explicava com s'hi ajudava a caminar els avis, els regals senzills i carregats d'agraïment que pacients i familiars fan als cuidadors, com s'hi celebren les revetlles amb música i abraçades, com les treballadores quan sortien amb la colla s'aturaven a l'hospital a veure què s'hi feia, la copa de cava els caps d'any i l'anècdota de la treballadora que va posar el pitet i va donar un iogurt a un que no era pacient, ja d'esma. I se'l va menjar.