Al llarg dels seus més de sis-cents anys d'història, la casa de la Culla n'ha vist de tots els colors. Les múltiples històries que hi ha al darrere d'aquest emblemàtic edifici desperten la curiositat dels manresans, tal com va quedar palès en l'edició d'enguany de les visites a la Manresa Desconeguda. Aquest acte de la festa major, celebrat ahir al matí, va reunir unes 180 persones que, a part del mas, també van visitar la creu de terme de la Culla, el convent de Santa Clara i la sala del Museu Comarcal dedicada a l'època medieval.

Al llarg de la visita, els participants van poder gaudir de les explicacions d'un grup de voluntaris, coordinats per la regidoria de Cultura, que els anava donant detalls sobre cadascun dels espais. Així, els visitants van poder conèixer anècdotes, com ara els mètodes de conservació d'aliments de cada època i la utilitat de la Creu de la Culla per delimitar el territori on el batlle tenia autoritat jurídica. La narració que més va captar l'atenció dels presents, però, va ser la dels detalls de la mort dels dos masovers de la Culla, l'any 1923, que mai no es va arribar a esclarir. Una part dels assistents recordava, entre rialles, la fama de lloc embruixat que va acompanyar la masia, durant dècades, per aquest motiu.

Els misteris de Santa Clara

Un dels punts que també van cridar l'atenció dels participants va ser l'interior del monestir de Santa Clara. La visita a aquest espai va permetre observar i trepitjar algunes zones que, a hores d'ara, continuen sent un misteri per als historiadors locals. La mescla d'estils arquitectònics i d'elements, aparentment, inconnexos és un autèntic maldecap per als estudiosos a l'hora de definir els usos d'algunes de les sales. Això queda il·lustrat en un dels recintes adjacents a l'antic claustre. En aquest punt, una sèrie de pilars amb arcades que simulen un bosc de palmeres crea un curiós efecte òptic que no s'aprecia en cap altra construcció del gòtic català. Els acadèmics han aconseguit datar l'origen de la construcció, però no ha sorgit cap teoria sòlida sobre quin podria ser el seu ús.