Fa més de tres dècades que Joan Álvarez va deixar de ser monitor al Mijac de la Mion. Diumenge va ser un dia especial per a ell. Es va retrobar amb altres monitors i fins i tot amb algun dels seus nens i nenes.

El Mijac de la Mion va celebrar, diumenge, el 45è aniversari en una festa molt especial i emotiva. Prop de noranta membres i exmembres no van voler faltar a la reunió, en la qual van poder reviure moments del passat. Van fer una xocolatada, van jugar als jocs que jugaven quan eren nens, es van fer una foto conjunta i van dinar plegats. Com si es tractés de les colònies que alguns havien viscut fa quatre dècades, les típiques cançons prèvies a l'àpat van ser cantades absolutament per tothom. I això que molts deien que hi havia gana.

Eva Luque només fa cinc anys que va deixar de ser monitora. No podia negar que, malgrat que encara era aviat per sentir nostàlgia, tenia moltes ganes de ser allà. "El Mijac ha estat per a mi un estil de vida", explicava. A pocs metres, Carme Ferrer i Marina Salguera conversaven. Havien coincidit com a monitores fa quasi quatre dècades. "Mantenim l'amistat com llavors", explicaven les dones. Per a Joan Vilamala aquella reunió també era important. "Si no fos pel Mijac segurament hauria sigut mossèn. Aquí vaig conèixer la dona quan estudiava per capellà...", recordava.