Estudiant el perfil de les 303 persones a les quals han fet un seguiment continuat les treballadores socials de Càritas, s´entén que la situació, malgrat la disminució de les atencions, no sigui per tirar coets. Ni molt menys. Gairebé la meitat d´aquests usuaris -parlem de la memòria del 2014- estan sols, no tenen família directa a la ciutat i, per tant, no disposen de la primera xarxa de suport que acostuma a utilitzar una persona quan té dificultats.

Per altra banda, el 61 % no tenien cap ingrés. Ni renda mínima d´inserció ni res de res. I més de la meitat (el 52 %) estaven al país en situació irregular.

Infrahabitatge

Quan s´analitza el tema del domicili, el perfil d´aquests usuaris també és més que preocupant. El 2014, 25 persones vivien en un habitatge abandonat i 8 no tenien sostre. En relació amb les primeres, que representen el 10 % del total, l´entitat fa notar que, per una banda, aquest fet suposa que la persona està realitzant una acció il·legal, amb el que això li pot comportar. Per l´altra, recorda que les condicions d´aquestes cases solen ser d´infrahabitatge.

99 (39 %) vivien en un pis de lloguer, 77 vivien acollides en habitatges d´amics o coneguts (30 %), i 22 en una habitació rellogada (10 %). Quant al tema del lloguer, especifica que «aquesta dada no determina quanta d´aquesta població té endarreriments en la seva relació d´arrendament; per tant, no podem concloure que aquesta població tingui una situació d´habitatge estable». Pel que fa les que viuen acollides, «aquesta situació pot ser estable, ja que el lligam relacional és molt proper, o pot ser una situació molt tensa perquè la persona està acollida per persones no gaire properes o perquè el temps d´estada és molt llarg i la persona acollidora fa molt temps que assumeix les despeses d´aquesta persona».

La situació ha empitjorat

Les treballadores socials de l´entitat destaquen, pel que fa al perfil de les persones a les quals fan seguiment, que «no ha variat i que han augmentat les problemàtiques que presenten». Apunten que, «si bé en els primers anys de la crisi l´atenció d´una bona part de les persones era puntual o temporal, perquè encara podien tenir algun ingrés esporàdic i alguna xarxa de suport, en els darrers 2-3 anys detectem que la seva situació ha empitjorat i moltes de les persones que estem atenent necessiten un seguiment més continuat i llarg».

Com a demandes inicials més freqüents hi ha «feina i formació, ajut per a l´habitatge i cobrir alimentació». Posen l´accent en el tema de l´habitatge que «és un dels grans problemes que hi ha dins de la societat i que s´ha agreujat amb la crisi econòmica». Precisament perquè és un tema que afecta moltes persones i per al qual l´administració encara no ha sabut trobar una solució, Càritas fa temps que treballa en un projecte de masoveria urbana que preveu posar en marxa a la primavera. La idea és que persones que tenen un pis de propietat buit el cedeixin per viure-hi a una altra persona sense habitatge a canvi que aquesta tingui cura de fer-hi determinades millores. El cost d´aquestes millores compta com a lloguer. Depenent de la despesa, cobrirà més o menys mesos de lloguer.

Per edats, el 43% de la població a la qual es fa un seguiment continuat tenia entre 30 i 39 anys.