Quatre entitats que lluiten contra la crisi

PAHC del Bages - Més de 300 famílies s´han adreçat a la plataforma per demanar ajut

És l´organització més coneguda des que molts ciutadans es van quedar desemparats. A Manresa, la tasca és faraònica, tenint en compte que hi ha 9.000 pisos buits. Al Bages, 300 famílies s´han adreçat a la plataforma.

>>No és una comunitat de veïns qualsevol. Entre els inquilins del número 29 del carrer Amadeu Vives el diàleg és constant. No es tanquen cadascun al seu pis per fer la seva vida. Els uneix la dura experiència de veure´s sense llar i la posterior lluita contra els bancs i les lleis que legitimen que tots es quedessin sense un sostre. I quan aquesta unió es teixeix amb situacions límit i el recolzament per superar moments tan complicats, el vincle és més fort. Estan al capdavant de la PAHC del Bages perquè ells en són els principals afectats i perquè aquesta lluita ha de servir per capgirar el sistema i els més dèbils no hagin de pagar els plats trencats de la crisi. És una lluita per la supervivència. Un David contra Gol·liat.

Inquilins del bloc ocupat al carrer d´Amadeu Vives i membres actius de la plataforma

El problema és greu a tot arreu i consideren que a Manresa arriba a nivells d´escàndol si es té en compte que hi ha uns 9.000 habitatges buits. La PAHC s´ha erigit com a la gran organització ciutadana -la més coneguda que ha sorgit arran de la crisi- capaç d´apostar per solucions a la desesperada per evitar drames entre la ciutadania. En els més de dos anys que la PAHC està en funcionament al Bages, unes 300 famílies s´han adreçat a la plataforma per demanar informació o ajut per problemes amb l´habitatge. En aquests moments hi ha unes 150 persones vivint en alguns dels immobles dels cinc blocs que han ocupat a la capital del Bages. En tot aquest temps, a més, també han aconseguit més de 90 dacions en pagament. «Sense aquestes actuacions, totes les famílies ara tindrien un deute molt gran amb els bancs, tot i havent perdut la casa», diu Mari Sánchez.

Fent un repàs a la feina feta a Manresa i explicant algunes de les històries de cadascun d´ells, tots tenen clar que les solucions que actualment posa sobre la taula la PAHC són pedaços perquè, diuen, el problema és sistèmic i s´han de canviar les lleis per garantir el dret a un habitatge digne per sobre de la legislació que atorga un poder més gran a les entitats bancàries. La PAHC ja és prou influent com per asseure´s en taules sobre l´habitatge creades per l´Ajuntament. I és que l´organització té força pel suport popular que hi ha al darrere. El diumenge, el dia de l´assemblea, hi assisteixen un centenar de persones, tot i que això depèn de l´època. Els mateixos ajuntaments recomanen demanar ajut a la PAHC per problemes amb la hipoteca.

Els inquilins de l´edifici del carrer Joan Vives confessen que no se senten còmodes vivint d´ocupes en els immobles d´aquest bloc de pisos, però que és la solució transitòria davant les dures situacions per les quals molta gent està passant. Més enllà de la lluita, revelen que una de les coses més importants que li ha donat la PAHC és companyia. Moltes persones s´hi adrecen amb una sensació de vergonya i de culpa per no poder pagar la hipoteca. «Aquí veus que no estàs sol. Que no és culpa nostra i que hi ha molta gent que està passant per una situació similar», comenta un dels responsables, Jordi García.

Botiga

Volen fomentar un consum responsable i conscienciar que en ocasions comprem productes innecesaris. A part, han ajudat moltes persones.

>>La Bessy Castellanos tenia molt fred quan va venir viure a Manresa procedent d´Hondures. Les temperatures eren baixes a l´hivern i no tenia roba d´abric. «Només en tenia d´estiu i vaig anar a l´establiment de la Botiga Gratis i només podia agafar tres peces. Però jo en necessitava més. I em va dir que podia tornar cada setmana. Els estic molt agraïda perquè no sabia què fer i no en podia comprar», explica mentre recorda els seus inicis a la ciutat. En va ser usuària, però està tan agraïda del cop de mà que va rebre que s´ha acabat convertint en la principal voluntària del projecte. És ella qui obre i tanca la botiga el dissabte.

Miquel Coma, però, té clar que Botiga Gratis «no és cap projecte de caritat, sinó una alternativa al sistema». Cada dissabte passen entre 30 i 40 persones per veure els productes que s´hi ofereixen. «No m´agrada demanar, però els primers cops que vaig venir a aquí vaig veure que hi havia persones que passaven per una situació similar a la meva», explica Castellanos. Però hi ha un perfil heterogeni d´usuaris i, a part de persones procedents d´altres països, també hi van persones d´aquí, moltes de les quals són d´una edat avançada.

Miquel Coma, Bessy Castellanos i Elena Sixto, tres dels impulsors de la iniciativa

«Volem que la gent valori realment què necessita i què té. I és que en aquesta societat consumista acumulem moltes coses que realment no són necessàries per a la nostra vida diària. Aquí s´hi pot trobar de tot, però més que res hi tenim roba», explica una altra de les ànimes del projecte, Elena Sixto. Les persones que hi vénen només poden agafar tres peces, tot i que ara estan pensant en convertir la Botiga Gratis en un projecte d´intercanvi de productes.

La iniciativa va néixer el 2007, a la casa ocupada de La Biga, però quan fa dos anys van haver de marxar de l´immoble, van demanar als responsables de l´Ateneu Popular la Sèquia poder-hi traslladar el projecte. Són en aquest emplaçament des de llavors.

Miquel Coma i Elena Sixto, a part, fa temps que estan involucrats en les lluites socials i expliquen que en els darrers anys la gent està més conscienciada que cal un cop de timó per canviar societat. «Ja abans de la crisi sorgien nous projectes que aquests darrers anys s´han anat consolidant. És clar que hi ha una crisi que ha fet canviar el xip de molta gent, però també hi ha la tasca de totes les persones que són darrere d´aquestes iniciatives des de fa anys», explica Coma tot assegurant que «anirà a més».

Ecoxarxa del Bages - El Monopoly real i diferent en què no guanya la banca

Una economia alternativa, a petita escala i amb moneda pròpia. Aquesta entitat pretén plantar cara a la globalització dominada pels interessos dels bancs i dels grans capitals.

>> Potser no és una entitat que ajudi a les persones que més ho necessiten de forma directa, però sí que proposa un canvi radical en l´economia i pretén guanyar més adeptes. Proposen una economia local, a petita escala i on els diners tinguin un valor real i no influït pels governs i les grans corporacions. És una economia a petita escala, davant de la devoradora globalització. Fa quatre anys que la iniciativa està en marxa i hi ha 350 persones involucrades en aquests moments, tot i que la meitat en són membres actius.

Han tret una moneda pròpia, l´Hora, en què té un valor real, proper i constant: l´hora de treball. Es pot oferir tot tipus de serveis a través de l´Ecoxarxa. Si un membre és capaç fer una feina determinada i un altre necessita aquell servei, i forma part del projecte, el pot pagar amb aquesta moneda, que té un valor diferent. Asseguren que amb la iniciativa es poden fer valer productes de caire local i comarcal. Una hora equival a uns 20 euros, aproximadament. La iniciativa té un públic heterogeni i d´edats molt diverses.

Perquè l´Ecoxarxa sigui més visible, cada dos mesos organitzen un mercat a diferents indrets del Bages on es comercialitzen tot de productes locals amb la moneda que han posat en circulació. És un projecte que s´ha posat de moda per qüestionar el funcionament de l´economia i demostrar que un altre món és possible. A altres comarques tenen projectes similiars i Ada Colau va deixar anar la idea de posar en circulació una moneda alternativa a Barcelona.

Aliança Contra la Pobresa Energètica - Lluitant perquè l´electricitat sigui un dret, no un producte

Han aconseguit la complicitat de l´Ajuntament, que paga els rebuts de la llum quan els inquilins no poden. Però creuen que s´ha d´anar més enllà i toca el crostó a les companyies.

Gabi Palomero

>>El problema recau quan les grans companyies elèctriques només miren les xifres dels beneficis i s´obliden la vida dels ciutadans. Quan els ingressos tapen la vessant humana. Al Bages s´han arribat a viure casos flagrants de l´oblit que pateixen persones que passen per una situació delicada. Gabi Palomero, una de les persones que està al capdavant de l´Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), explica el cas d´una família que viu a Sant Joan de Vilatorrada. «Els van tallar la llum de l´immoble i el nen necessita un respirador a les nits perquè té un problema al bronquis. Si una persona està malalta com poden tallar la llum? No pensen en les conseqüències. No s´informen de la situació en què es troben els ciutadans. Aquesta família ho va poder solucionar perquè a prop viuen els pares de la mare. Nosaltres vam poder finalment contactar amb una oficina de Sevilla, que ens va escoltar. Poc després ja tornaven a tenir llum a casa», explica.

Com que la gent no pot estar sense electricitat per desenvolupar la seva vida diària, les persones a qui se´ls ha tallat la llum normalment punxen l´electricitat d´algú altre. «Quan les companyies veuen que hi hagut una manipulació, envien factures de 1.000 euros. Et declaren culpable de bones a primeres», explica. L´APE del Bages es va constituir fa un any i durant aquest temps ha aconseguit que es creés una taula des del mateix Ajuntament contra la pobresa energètica. A part, el consistori ajuda a pagar el rebut de la llum a les persones que no poden fer front a aquest cost.