La fulminant dimissió del polític republicà Pere Culell ha estat una de les maniobres polítiques més estranyes i sorprenents dels darrers temps a Manresa. En aquesta entrevista aporta claus per entendre els motius que el van empènyer a fer aquest pas.

Quina és la causa que l'ha fet saltar de la política, i més d'aquesta forma?

Els motius pels quals prenem una decisió sempre són multifactorials, però n'hi ha un que pesa més que els altres i en aquest cas simplement és que no podia més. No podia continuar fent 8 hores de metge i 8 hores de polític set dies a la setmana. No podia seguir. No podia més.

Una de les coses que li han retret és que no fes aquest pas abans de presentar-se a les eleccions.

M'havia plantejat moltes vegades deixar la política. Els companys d'Esquerra saben que havia flaquejat. Cada cop hi ha més feina a l'hospital, operem més i hi ha més càncer de mama. I cada cop hi ha més feina a l'Ajuntament amb el pacte de govern amb CiU. Així que vaig decidir de fer el pas. Havia de triar. No podia mantenir una doble dedicació full time i viure donant el 200% mes rere mes. I, com he dit altres vegades, jo sóc metge.

Però ha fet el pas un cop l'han votat més de sis mil persones.

Sí, però cadascú fa les coses com pot. A mí em va saber greu dir que no i vaig anar tirant endavant, em vaig anar embrancant i era conscient que hi havia molta gent treballant darrere meu. La situació s'ha anat tornant cada cop més exigent i he fet el que he pogut.

Sap que ha destarotat la lògica política?

No sé si és lògic, però ho dono tot en cada cosa a la qual em dedico. Per l'operació a l'esquena quan faci de casteller estaré a l'últim cordó de la pinya, faré cooperació internacional en la mesura de les meves possibilitats i m'estimo molt la política i la medicina, però no podia aguantar més la dedicació que suposaven. He posat en la balança la política i la medicina i ha tingut més pes la medicina, encara que hi hagi gent que sembli que no ho hagi entès. He triat la meva vocació primigènia. Porto 53 anys volent ser metge.

Hi ha qui ha atribuït la seva dimissió al malestar per no entrar a governar amb CiU a l'Ajuntament de Manresa, altres a discrepàncies amb l'aparell del partit a nivell nacional i local.

No em moc per càrrecs ni per rebequeries sinó per decisions més madurades. Els motius sempre són multifactorials, però torno a repetir que el que ha tingut més pes ha estat un problema de capacitat personal per seguir aguantant més temps una doble dedicació.

Com se sent vinculat a ERC després de dimitir de president del grup municipal?

Jo sóc d'Esquerra Republicana de Catalunya i seguiré sent-ho. Vaig anar dissabte al congrés nacional, he assistit a actes i avui seré a l'assemblea que triarà la nova executiva local de Manresa. Crec fermament que ERC és la millor eina política que té aquest país.

És conscient, però, que dimitir amb un breu missatge a les 10 de la nit sense haver-ho pactat amb el seu partit resulta estrany?

Insisteixo que les coses es fan quan es poden fer. He fet el pas sortint d'una operació molt important que m'afectava la columna vertebral. Fer-ho públic d'aquesta forma era la manera que no hi ha-gués marxa enrere, que ningú em pogués convèncer que hi rumiés. El que està clar és que no he trencat amb ERC a cap nivell ni m'he enfadat per no entrar al govern. No ha estat cap rampell.

Però no s'ho esperava ningú, que ho fes d'aquesta forma.

A Esquerra sabien que estava al límit, que em va petar l'hèrnia discal com podia haver petat una neurona o una artèria coronària.

Havia de triar. Vaig fer la campanya electoral patint un munt per la gent que treballava amb il·lusió.

Després de l'operació em van recomanar passejar i quan dedicava temps a fer-ho hi havia qui em criticava dient que era a passejar o penjant fotografies a les xarxes socials.

Com es troba ara?

Bé, he posat un límit de fins on puc donar. Ara mires l'agenda i veus que pots quedar per anar al cinema o quedar amb la mare o fer un cafè amb la filla. Va arribar un moment que els portava als actes polític per veure'ns. Com deia Josep Huguet, el projecte d'Esquerra és una marató, una cursa de relleus en la qual jo ja he donat el meu testimoni. Jo sempre he intentat ser honrat i no he tingut més remei que fer aquest pas en benefici de la meva salut física i mental. Un pas molt difícil perquè trobava la feina política enormement engrescadora.

I si hagués entrat al govern?

Segurament entrarem al govern. Crec que CiU s'ha adonat que els darrers 4 anys ha fet una política molt economicista a l'Ajuntament de Manresa i que d'ara endavant haurà de ser diferent, que cal un gir.

I el grup municipal d'ERC hi participarà?

Tenim un grup municipal enorme, encara millor amb Pol Hu-guet. El meu total suport a un grup municipal excel·lent amb una capacitat brutal que cobreix diverses àrees molt interessants de govern. El meu total suport com a líder a Mireia Estefanell, i el convenciment que faran una gran tasca. I no hi ha res més. Un polític professional hauria fet una altra cosa per deixar la política, però què vol que li digui, ens fem grans i hem de triat.