Manresa recupera un quadre inèdit de sant Ignasi que va enfrontar jesuïtes i dominics

La Inquisició va intervenir en el litigi per la pintura del segle XVII. S'exposarà al nou espai al teatre Conservatori

10.10.2015 | 07:41
David Silvestre, un dels dos restauradors del quadre, al costat de la pintura del segle XVII

L'únic cas que es coneix a Catalunya en què la Inquisició va intervenir per un tema relacionat amb la propietat d´una imatge va ser per un quadre de sant Ignasi de Loiola. La pintura, del segle XVII i d´autor desconegut, s´ha restaurat aquest estiu per exposar-la al nou «Espai Manresa 1522. La ciutat d´Ignasi», que ha d´obrir a final d´any al local del teatre Conservatori que ocupaven El Galliner, Cineclub Manresa i Imagina´t, actualment en obres.

El quadre va enfrontar els jesuïtes amb els dominics, que són els que van encarregar la pintura, i que van acabar guanyant el litigi. Ambdues comunitats religioses es disputaven la propietat de la memòria ignasiana que, ja aleshores –parlem de fa més de 360 anys–, reportava molts beneficis fruit del pelegrinatge que atreia a la ciutat i de les donacions i les herències que generava.

El fundador de la Companyia de Jesús havia fet estada a Manresa els anys 1522 i 1523. Es va hostatjar en una cel·la dels predicadors dominics, al convent de Sant Domènec, i en una balma del Cardener va viure l'experiència que va originar els coneguts Exercicis espirituals. L´any 1602 van arribar a la capital del Bages els primers jesuïtes, que es van instal·lar a l´antic hospital dels pobres de Santa Llúcia, el primer lloc on s´allotjà Ignasi a la ciutat. Un any després van començar recuperar l´entorn de la balma de sant Ignasi i, amb el temps, s´hi va edificar l´església, la residència i el Centre Internacional d´Espiritualitat Ignasiana (CIEI).

Es va donar per perdut

La pintura la van encarregar els dominics per aprofitar l´èxit que tenia a la ciutat el culte ignasià, i la van col·locar en una capella del claustre del seu convent (on ara hi ha el teatre Conservatori), explica Bonaventura Bassegoda al llibre La Cova de Sant Ignasi (Fundació Caixa Manresa-Angle Editorial, 1994). Posteriorment, la van exposar a la capella lateral esquerra de l´església de Sant Pere Màrtir o de Sant Domènec.

Durant la guerra civil, de resultes de la gran destrossa del patrimoni religiós que hi va haver, el quadre es va donar per desaparegut. Tant és així que en el seu llibre Bassegoda explica que «segons Sarret [i Arbós, historiador manresà], la peça es va conservar fins al 1936, però malauradament ha desaparegut sense deixar cap mena de testimoni gràfic». Fins fa quatre anys, que, confirma Francesc Vilà, director del Museu Comarcal, es va fer un inventari del fons pictòric i es va localitzar. L´interès que hi han tingut els responsables del projecte de l´«Espai Manresa 1522. La ciutat d´Ignasi» ha fet tota la resta.

Una obra inèdita

L´historiador Josep Alert, de l´empresa CATemocions, que participa en la museïtzació de l´espai sobre la Manresa de sant Ignasi, posa en relleu que «és una obra inèdita que ara, gràcies a la restauració que se n´ha fet, es podrà donar a conèixer a tothom i mostrar un aspecte relacionat amb l´impacte que va tenir el record de la memòria ignasiana a la ciutat de Manresa, i els litigis que va comportar». El quadre exposat al convent dels dominics s´acompanyava amb uns medallons -desapareguts- de la seva estada al convent i d´un cartell amb una explicació escrita en català antic que Sarret i Arbós va reproduir al llibre San Ignacio de Loyola y la ciudad de Manresa. Aquest cartell, que no es conserva des de l´ocupació francesa, també parla de l´estada del pelegrí a la capital del Bages i, en concret, al convent. Per exemple, hi diu que a la cel·la que li van deixar hi va residir tot el temps que va passar a Manresa.

Intent d´apropiació

És evident que el quadre i el text instal·lats pels frares predicadors no van entusiasmar els jesuïtes. Ans al contrari. Ho van considerar un intent d´apropiació de la figura de sant Ignasi i ho van manifestar en un escrit públic que avui no es conserva però es coneix de forma indirecta per la resposta dels dominics mitjançant un fullet (Memorial, en lo qual se satisfà a certas quexas tenen los R.R. Pares de la Companya, acerca del Quadro del P.S. Ignasi, y del lletrero ques collocà en lo Claustro del Monestir de S. Pere Martyr, Orde de predicadors de la Ciutat de Manresa) signat per Vicenç Vinyals amb data del 25 de gener del 1650. Els jesuïtes se centraven en quatre queixes (vegeu-les en aquesta pàgina) que, en resum, venien a dir que els dominics s´apoderaven de la figura de sant Ignasi i de la seva estada a Manresa.

Els jesuïtes ho van denunciar al tribunal de la Inquisició, que va ordenar el trasllat de les obres en litigi (la pintura i l´escrit que l´acompanyava) a Barcelona per estudiar-les. Finalment, les dues peces van ser aprovades pel tribunal i retornades al convent dels dominics l´any 1664.

Un quadre, moltes històries

Al quadre, que fa 172 cm d´alçada per 116 d´amplada, hi ha la figura central de sant Ignasi i, al voltant, quatre escenes identificades amb les lletres A, B, C i D. A la dreta, es veu el dominic Galceran Perelló, confessor de sant Ignasi, donant-li consell (A) i Ignasi temptat pel diable i a punt de llançar-se daltabaix de la seva cel·la (C). A l´esquerra, altre cop el frare Galceran Perelló llegint les escriptures al futur sant (B), i Ignasi escrivint (D). S´hi veuen les muntanyes de Montserrat, al fons, a mà esquerra; una façana que se suposa que és el convent dels dominics, a la dreta, i, també a l´esquerra, però a la part inferior de la pintura, un pati o hort, que s´entén que és el que hi havia al costat del convent, a l´actual carrer de Jaume I, regat pel que podria per una canalització de la Sèquia.

La figura central sosté amb la mà dreta un llibre obert amb les inscripcions Ad majorem dei gloriam (A major glòria de Déu, que és el lema dels jesuïtes) i Regulae Societatis Jesu (Regla de la Companyia de Jesús); i amb la dreta una creu doble. Vilà explica que és una creu patriarcal, que «se solen representar amb personatges religiosos que tenen una significació especial».

No és l´únic cop que passa

Alert recorda que no només els dominics i els jesuïtes van litigar per la propietat de la memòria ignasiana. També ho van fer els caputxins. «A sota del convent dels caputxins, on ara hi ha el Casal de les Escodines, hi ha diferents balmes», i «ells argumentaven que en algunes d´aquestes balmes també hi havia fet estades sant Ignasi. Això va originar un plet per part dels jesuïtes, que defensaven l´exclusivitat de la seva Cova de Sant Ignasi, mentre que els franciscans deien que hi podia haver més d´una cova». El litigi va acabar amb una concòrdia a Roma que en aquest cas van guanyar els jesuïtes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema