Tot i que l´estudi lumínic va demostrar tècnicament que el Centre Històric està més il·luminat que altres sectors de Manresa, una gran majoria dels botiguers de la zona creu que la sensació al peu del carrer és la contrària. Per a ells, només els carrers que, com el Born, disposen d´una il·luminació complementària pagada privadament pel comerç estan al nivell desitjable.
Així ho demostra una enquesta duta a terme per Regió7 en 25 establiments de la zona: 17 creuen que faria falta una millor il·luminació, 6 opinen que la llum és correcta i 2, que varia segons el carrer.
Montserrat López, propietària del Sàndal perfums, al carrer de Vilanova, i Lluís Cubo, propietari de Reparació de calçat Rápido Marcos, també al carrer Vilanova, coincideixen que «falta molta llum, i encara sort dels fanals addicionals que ens paguem els botiguers, sense ells, la il·luminació seria tètrica».
A una part del nucli antic hi ha dos tipus de llum: una xarxa municipal com la que hi ha a tota la ciutat i, a més, uns fanals addicionals gestionats i pagats pels mateixos botiguers. Jordi Pujol, soci d´El Taller, al carrer de la Mel, comenta que, «quan s´apaguen els fanals privats, la llum municipal és insuficient». Aquests fanals s´apaguen vora les deu de la nit, fet que perjudica els responsables d´establiments que estan actius fins més tard, com reconeix l´Ascención Calvo, propietària del restaurant El Mesón, al carrer de Vilanova: «la il·luminació és molt pobra en general, però el problema s´agreuja per als establiments que queden oberts quan s´apaguen els fanals addicionals».
El propietari de la Carnisseria J. Prat, a la Plana de l´Om, Josep Prat, es mostra contundent amb la manca de llum. «Quan es fa fosc, això sembla el segle xv, una llum groga, apagada i trista que no convida a venir a comprar al barri. Si apaguéssim els llums de les botigues, quedaria com un cementiri». Aquesta és una opinió molt repetida entre els comerciants. Jaume Escrigas, propietari del 2 de piques, al carrer de Sant Miquel, pensa que «aquesta mancança lumínica fa que el nucli antic quedi trist, fosc i sense vitalitat».
Aquesta situació perjudica el comerç de la zona, com comenta Maribel Blaya, propietària de Regals Blaya, al carrer d´Urgell: «sense llum, el carrer no crida l´atenció de la gent per entrar-hi, es veu un carrer trist que no convida a venir-hi». Tampoc ajuda el fet de tenir molts comerços tancats a la zona, com creu Anna Roca, propietària de la llibreria Papasseit, a la plaça de Gispert, «les botigues tancades i els pisos desocupats fan que hi falti encara més llum».
L´estudi lumínic dut a terme demostra que el nucli antic té la llum suficient. Dolors Casaldàliga, propietària de Bello hogar mobles, al carrer de la Mel, apunta que «el problema de la llum és que està mal gestionada, perquè la xarxa municipal queda molt alta i es perd llum amb els balcons de les cases».
El cert és que hi ha una diferència considerable entre l´alçada dels fanals privats i la llum municipal. Altres comerciants, com Montserrat Vert, responsable de Fotografia Vert, al carrer de Sobrerroca, opinen que «l´Ajuntament regula la intensitat, i la potència no és la màxima, perquè quan fan actes al barri es veu més llum». Conclusió amb la qual coincideix totalment Josep Tobeña, propietari de l´establiment Torner, a la plaça Major, «des de l´Ajuntament no es vol donar més potència els dies normals, perquè durant la festa major o quan es fan actes a la plaça es veu molta més llum».
Amb aquesta problemàtica, tots reflexionen buscant possibles solucions. Anna Martín, empleada de Carns Joan, al carrer d´Urgell, pensa que «s´haurien de canviar els llums grocs, que són més foscos pels blancs, que donen més sensació de claror». Una altra possible mesura l´apunta Conxita Comallonga, propietària de Comestibles Comallonga, al carrer d´Urgell: «es podrien abaixar els llums municipals per tal d´evitar els balcons dels veïns, canviar el sistema actual per leds, que gasten menys, i posar-ne més».
Els botiguers apunten que el carrer del Born o el carrer Nou tenen més il·luminació que les altres vies de la zona. Com reconeix Sebastià Parera, propietari de l´establiment Parera, al carrer Urgell, «la gent que passeja pel carrer del Born, quan veu la foscor del carrer d´Urgell, no hi vol entrar». Per tal d´equiparar aquestes desigualtats, Jordi Giralt, propietari de Reparació i articles de calçat Giralt, al carrer del Born, pensa que «seria una bona idea unificar criteris i que el nucli antic tingués la mateixa il·luminació».
Diferències entre vials
Però no tots els comerciants del nucli antic pensen que tenen un barri mal il·luminat. Mercè Bigorra, propietària de Florentium, a la plaça Major, opina que «la plaça està ben il·luminada, així com els carrers de la vora; la il·luminació al barri antic és correcta». Imma Soto i Pepi Hernández, propietàries, al carrer Nou, de Pia fotografia i Mimus, respectivament, creuen que «el carrer Nou està ben il·luminat, però sempre es podria millorar, perquè com més llum hi hagi millor». Tot i així, apunten que al barri hi ha altres vies on potser sí que falta més llum.
La manca de llum no és l´únic aspecte que preocupa els comerciants del centre històric manresà. La brutícia, la deixadesa dels carrers i l´abandonament general del nucli antic entristeixen els botiguers.
Ana Lesen, propietària de La teranyina brodats i molt més, al carrer de Sant Miquel, és catalana d´adopció però extremenya de naixement, i explica que, «a la meva Mèrida natal, el carrer de Santa Eulàlia va deixar de ser la via comercial principal després de dos mil anys d´història. L´Ajuntament va subvencionar el comerç perquè tornés a la zona, i ara és el principal carrer comercial de la ciutat».
