Divendres va començar el compte enrere per solucionar la complicada relació que mantenen fa anys les vies i estacions dels FGC amb la trama urbana de Manresa. L'Ajuntament, que ho liderarà, la Generalitat i Ferrocarrils van signar el protocol segons el qual en un any i mig tornaran a comparèixer per presentar les solucions.
L'àmbit del qual parlem ocupa 90.500 metres quadrats. A banda de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i del regidor d'urbanisme, Marc Aloy, la signatura va reunir a l'alcaldia de la casa consistorial el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font; el president de FGC, Enric Ticó; i el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra. Font va admetre que, malgrat tenir la planificació urbanística i els projectes, poder-ho materialitzar ja serà una altra cosa.
Tenint en compte que divendres tot just es va fer l'acte que simbolitzava l'inici del treball que ha de resoldre el que s'ha intentat fer els darrers quinze anys amb propostes que han acabat en no-res, no es va avançar si es parteix d'algun dibuix, ni que sigui un croquis.
Sí que hi va haver missatges de satisfacció per l'acord. Aquesta paraula és la que va usar Junyent per parlar-ne, fent notar que també significa que «en aquests 18 mesos tots plegats ens posem la pressió per trobar una bona solució per a la ciutat i per a Ferrocar-rils». Pressió, «voluntat, compromís i satisfacció», va enumerar.
Font, en nom de la Generalitat i de FGC, va remarcar que tots els implicats s'hagin posat d'acord «per aconseguir un objectiu de millora urbanística i per mantenir i potenciar el que són les estacions des del punt de vista dels usuaris que les utilitzen». En aquest punt, va aprofitar l'avinentesa per anunciar que el primer trimestre del 2017 el nombre de viatgers dels Catalans ha crescut el 7%.
Demanat sobre el tema del finançament, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat va respondre que el més fàcil seria no fer els projectes «amb l'excusa que no tenim finançament», però que, en canvi, s'ha optat per «treballar per tenir una planificació urbanística i fer els projectes per, quan millorem econòmicament, saber com ho podrem finançar». Va defensar que «estem fent les coses endreçadament». I va afegir que el fet que el protocol signat ahir estigui lligat al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) -i al pla especial d'infraestructures ferroviàries que inclou- aprovat recentment al ple municipal amb cap vot en contra, hi aporta un valor afegit.
Els objectius per començar
El protocol posa les bases per a la millora de la integració tant del traçat ferroviari de la ciutat com del del Pla de Bages. Entre d'altres, en el primer cas, els objectius de la col·laboració es concentraran en els aspectes següents: possibilitar la correcta prolongació del carrer de la Font del Gat fins a la plaça Onze de Setembre. Possibilitar la millora del perfil i de la seva integració de l'actual carrer de la Indústria, entre el carrer de Sant Antoni Maria Claret i el de la Creu Guixera. Possibilitar la millora de l'accessibilitat i integració urbana de l'actual estació d'autobusos-FGC. No condicionar alternatives futures d'interconnexió FGC-Renfe dins dels diferents models possibles. Establir un pla d'etapes per al desenvolupament del planejament i les actuacions que s'acordin. Quant a la millora de la integració del traçat ferroviari al Pla de Bages, els objectius són: estudiar la recuperació de la línia de viatgers de les línies de Sallent i Súria i, de forma més especifica, la possibilitat d'instal·lar un o més baixadors de viatgers per donar servei a la zona de creixement de la Parada, Parc Tecnològic i parc de l'Agulla. Reubicar la zona de transferència de mercaderies de potassa actual a Manresa Alta. Eliminar la funció d'aparcament de combois de la línia de FGC, amb el gran consum de sòl que això implica dins el nucli urbà. Analitzar alternatives d'ordenació o emplaçament de la funció d'aparcament d'autobusos actual.
