Les ordenances fiscals de l'Ajuntament de Manresa per al 2018 van ser aprovades en el ple municipal de dijous al vespre amb els vots a favor de l'equip de govern. CUP i DM hi van votar en contra i PSC i Ciutadans es van abstenir. L'argument central de la manca de suport de l'oposició a l'augment d'impostos i taxes va ser la linealitat de la proposta en comptes d'estar més adaptada al principi de qui menys té menys paga.

Les noves ordenances preveuen un augment lineal del 2,5% excepte en el cas de la taxa de la recollida d'escombraries, que és de l'11,6% o del 24%, segons els casos. Els impostos de vehicles i IAE queden igual.

Jordi Masdeu (CUP) va recordar que si el seu grup municipal no va votar en contra de les ordenances fiscals l'any passat va ser perquè amb l'increment significatiu de l'Impost d'Activitats Econòmiques que paguen les empreses que facturen més d'un milió d'euros s'anava en la línia «d'una pressió més gran a les rendes més altes». Ara, «la línia iniciada l'any passat s'ha estroncat de cop i, a més, en el tema de les escombraries no només no hi ha hagut millores, sinó que s'ha anat en la direcció contrària».

Masdeu va expressar «molta preocupació» per l'augment lineal de l'IBI, «que és un impost que es troba a la banda alta, per no dir altíssima, i, en canvi, l'IAE es manté». I va afegir que «trobem inacceptable que la pressió fiscal vagi a parar a la totalitat de manresanes i manresans i a qui sí que pot pagar, perquè factura més d'un milió d'euros l'any, no se li augmenti la pressió fiscal».

Felip González (PSC) va fer notar que, amb l'increment de tributs davant una previsible davallada d'ingressos per la modificació en el cobrament de la plusvàlua, el que es fa és «posar la bena abans de la ferida», i va dir que la pregunta bàsica era si els increments per a l'any que ve els podran pagar tots els ciutadans.

Pressupost més social

Per això va condicionar l'abstenció del seu grup municipal, en comptes de votar-hi en contra, al fet que el govern municipal tingués en consideració la petició de CCOO, Càritas, Creu Roja, FAVM, UGT, PAHC i la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran de Manresa que en els pressupostos del 2018 es tingui especial cura en una llista d'aspectes socials i que, tant com sigui possible, s'hi dediqui l'esforç econòmic que calgui per fer-los efectius. Per a González, «hi ha qüestions que demanen les entitats que s'haurien de poder atendre».

Andrés Rojo (Cs) va afirmar que «la ciutat no es pot permetre uns augments lineals que perjudicaran de forma diferent els ciutadans».

Rojo va dir que no li semblava que fos ara precisament el millor moment per apujar l'IBI i va advertir que quan «els ciutadans paguen més volen rebre uns millors serveis» i això no s'estava produint, al contrari, des del seu punt de vista la percepció és que «els serveis no s'estan gestionant de la forma més eficient».

El regidor de Democràcia Municipal, Ton Sierra, va augurar que hi hauria «gran dificultat per als ciutadans per assumir increments de la pressió fiscal tan significatius».

Sierra va assegurar que no podia «comprendre ni compartir que la solució a la rebaixa d'ingressos sigui aplicar increments lineals a una ciutadania que viu en una realitat desigual».

Per part de l'equip de govern, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, va voler fer notar que mai és el moment oportú per apujar els impostos i les taxes, però, malgrat això, resulta necessari.

Sala va afirmar que quan l'equip de govern planteja l'increment lineal del 2,5% «ho fa sabent que els ingressos de l'any que ve seran inferiors als del 2017».

Per contra, les despeses seran superiors, «ja sabem ara que hi haurà increments del capítol de personal, l'actualització contractual de les concessions per l'aplicació de les fórmules polinòmiques, més l'increment de l'IPC, més l'increment de preus dels proveïdors». Tots aquests increments, el govern els ha valorat en «no menys d'1,4 milions d'euros», i Sala va repetir que «els ingressos seran inferiors als d'enguany».