Mitja hora va durar l'acte institucional contra la violència masclista celebrat, ahir, a la plaça Major de Manresa. Va ser dinàmic i, sobretot, intens perquè el material que tractava és dels que no deixen indiferent. Mig miler de persones, entre les quals molts nois i noies dels instituts de la ciutat, van envoltar la instal·lació «Sabates vermelles», que simbolitzava les dones que han patit algun tipus de maltractament. Entre els assistents, regidors i entitats.
Cristina Cruz, regidora de la Dona, va obrir l'acte amb una notícia que, desgraciadament, des de començament d'any, ja hem sentit vuit vegades més a Catalunya i 44 a Espanya. La mort, ahir, d'una dona a Vinaròs a mans de la seva exparella. Cruz va tenir paraules d'agraïment per a la vintena d'entitats i associacions que van fer tallers per pintar les sabates; per als instituts Lacetània, Catà i Pius, que, respectivament, van fer un vídeo de l'acte d'ahir, han construït els prestatges per a l'encesa d'espelmes d'avui (de 18 a 20 h, a la Plana de l'Om) i van llegir missatges que van dispositar a dins de les «Sabates vermelles». També per a la ballarina Montserrat Circuns.
La instal·lació, que va quedar a la plaça fins a les 8 del vespre, va ser una iniciativa del Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Montserrat Roig i del Consell Municipal de la Dona. La seva creadora és Elina Chauvet, una artista mexicana que va perdre una germana assassinada a mans del seu marit. Amb aquesta instal·lació va voler retre homenatge a totes les dones mortes i desaparegudes. Alhora, el color vermell que les caracteritza vol encomanar esperança. Per fer-ne una rèplica a Manresa va ser necessari aconseguir la seva autorització.
Un escrit contundent
Marta Jové, coordinadora de l'Institut Català de les Dones de Barcelona, va llegir el manifest unitari. Un escrit molt contundent que no va fer concessions a l'hora d'assenyalar els violadors, abusadors, assetjadors, maltractadors que «exerceixen de manera il·legítima el seu poder amb la violència». Però, també, els periodistes i mitjans de comunicació que informen que «les dones es moren; les dones no es moren, a les dones les maten, les assassinen». Els professionals del món audiovisual que «perpetueu els tòpics que atempten contra les dones. No les convertiu més en objectes!» Els empresaris de l'oci nocturn, els professionals de la judicatura, de l'advocacia... d'alguns cossos policials que «infravaloren les denúncies de les dones». També va interpel·lar les dones amb un missatge clar: «Només nosaltres podem decidir com volem viure i les dones que volem ser».
«No voldria ser aquí», una cançó composta per a l'ocasió per Pep Tor-ras, dirigint el taller de cançons de tots els temps del programa de Gent Gran, va fer posar la pell de gallina a més d'una persona. Seguidament, Ferran Portella, alumne de 4t d'ESO de l'Escola Joviat, va llegir el manifest guanyador del concurs celebrat entre els centres de secundària. El seu escrit condemna «tots els actes de violència física, psicològica, econòmica i social que tenen lloc a la nostra comarca i arreu del món».
Paloma Masnou, del Consell Municipal de la Dona, va explicar la raó de ser de les sabates vermelles, i Sandra Pujol va llegir un poema dedicat a les víctimes de violència.
Com la lletra de la cançó, Junyent va desitjar que actes com el d'ahir no s'hagin de celebrar. Malauradament, va dir, «la realitat ens obliga a no mantenir-nos impassibles». Va cloure les seves paraules amb un clam: «Prou violència». L'actuació de Circuns entre les sabates amb música de Manel Camp de fons va cloure la commemoració, que s'escau avui i que es va avançar un dia perquè hi poguessin assistir els alumnes.
Aquesta tarda hi ha l'encesa d'espelmes a la Plana i, a les 7, una manifestació des de la plaça Crist Rei.
