Les cendres que escampen els volcans i els risc que poden suposar per a la població i per a la seguretat aèria és un dels camps d’investigació del geofísic manresà Àlex Martí. Acaba de publicar un estudi a la revista Scientific Reports, del grup Nature, que demostra que si hi hagués una erupció als volcans de l’Antàrtida les cendres podrien afectar el trànsit aeri en àmplies zones de tot l’hemisferi sud del planeta. La tecnologia que ha utilitzat per fer la recerca permetrà a les companyies d’aviació esquivar les partícules volcàniques, incrementar la seguretat del trànsit aeri i evitar els danys econòmics que suposa la suspensió de vols. Les cendres que va despendre un volcà d’Islàndia l’abril del 2010 van provocar la cancel·lació de més de 20.000 vols, el tancament d’aeroports i de l’espai aeri de la major part del nord i el centre d’Europa.

En el cas dels volcans de l’Antàrtida, Martí i l’equip amb el qual treballa han demostrat que les partícules podrien arribar a Sud-àfrica i interferir totes les rutes que connecten Àfrica amb Amèrica del Sud i Austràlia. El geofísic manresà treballa al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, i el model de simulació que ha desenvolupat ja s’ha posat a disposició de l’aerolínia australiana Qantas i la indonèsia Garuda, la més important del país asiàtic. També hi ha hagut contactes amb la fàbrica de motors d’aviació Rolls-Royce.

Nou model de simulació

Martí ha participat els últims anys en la creació d’un model meteorològic de simulació a escala global anomenat MONACRH-ASH que permet simular l’emissió, transport i deposició de partícules de cendres alliberades d’erupcions volcàniques. L’estudi recorda que els últims anys hi ha hagut diversos episodis volcànics que han causat trasbals en el transport per avió i importants pèrdues econòmiques per a la indústria aeronàutica. El cas més recent va tenir lloc el novembre passat a Bali, a Indonèsia. L’erupció de l’Agung va atrapar més de 100.000 turistes perquè es van cancel·lar tots els vols. També va ser el cas de l’esmentat volcà d’Islàndia Eyjafjallajökull, que el 2010 va paralitzar els vols a més de mig Europa; el Grímsvötn, també a Islància el 2011; i el Cordón Caulle de Xile, el 2010.

La investigació ha permès desenvolupar la tecnologia necessària per posar-la al servei de les aerolínies. «Podrien decidir fer canvis de ruta perquè no coincideixin amb els núvols de cendra», o bé prendre altres mesures per evitar l’impacte econòmic que suposaria haver d’anul·lar vols. «Una eina com aquesta podria determinar on són exactament les partícules i cap on van. Podria passar que l’avió hagués de baixar o bé pujar uns quants peus per esquivar-la».

Martí ha explicat a Regió7 que «s’ha d’evitar la cendra perquè les turbines i els motors dels avions es podrien parar o perdre potència». Per aquest mateix motiu també han mantingut contactes amb el fabricant de motors d’avió Rolls-Royce.

Per al geofísic, les erupcions islandeses de l’Eyjafjallajökull i del Grímsvötn el 2010 i el 2011, respectivament, «no es poden considerar fora del normal a la llum del rècord històric. Es podria argumentar que fins ara hem tingut sort: l’interval entre episodis eruptius no és fàcil de predir, però tenint en compte que de mitjana tenim una erupció a Islàndia cada 5 anys, i que tres de cada quatre erupcions produeixen cendres volcàniques, necessitem estar alerta de l’amenaça a Europa».

Una amenaça

Si aquesta anàlisi s’extrapola a la resta del món, com Amèrica del Sud o Indonèsia, on hi ha molta activitat volcànica, «l'amenaça és molt més alta. Per tant, cal treballar i invertir en noves tecnologies que es permetin predir i minimitzar l’impacte d'aquestes catàstrofes naturals».

La recerca de Martí i l’equip amb el qual treballa s’ha basat en diferents conjunts de simulacions i tenint en compte diversos escenaris meteorològics. Ha demostrat que les cendres de latituds més baixes com les de l’illa de Decepció a l’Antàrtida, podrien envoltar el planeta, fins i tot en erupcions moderades.

De les desenes de volcans que hi ha a l’Antàrtida n’hi ha almenys nou que són actius, i n’hi ha cinc que han registrat una activitat volcànica freqüent. L’estudi va prendre com a model l’illa Decepció. «Vam reproduir l’última erupció del 1970 i ens vam adonar que la dispersió tindria un impacte global que no es preveia fins ara i pel qual no estem preparats».

En el cas del volcà islandès Eyjafjallajökull, es calcula que el 2010 va llançar a l’aire més de 250 milions de metres cúbics de cendra volcànica a l’atmosfera. La columna de fum va arribar a fer més d’11 quilòmetres.