El Museu de Geologia Valentí Masachs, a l'actual Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa (EPSEM-UPC), es va posar en marxa el 1980. Va néixer amb l'objectiu de complementar la formació que rebien els alumnes de mines, però amb els anys ha evolucionat i ha crescut fins a convertir-se en l'equipament referent de les ciències de la terra a la Catalunya Central. Actualment rep cada any al voltant de 3.000 visites, la majoria d'escolars, que descobreixen en un mateix espai tots els àmbits de la geologia.

Hi ha fòssils, roques i minerals, i també s'explica d'una forma didàctica quines aplicacions tenen en el dia a dia quotidià. D'aquesta forma reforça el seu vessant més pedagògic.

Així, per exemple, amb el cobalt es fan correccions dentals; el titani té aplicacions per a la medicina com les pròtesis; l'indi el trobem a les pantalles dels telèfons mòbils i a les tauletes; i l'europi, que és un dels anomenats minerals del futur, permet fer radiografies digitals i és als bitllets d'euro per evitar falsificacions. I encara més: el guix es fa servir en la construcció però també en el tractament d'aigües; el talc és conegut bàsicament per la seva utilització en productes cosmètics i farmacèutics, però és present en la indústria del paper, pintura i plàstics, i en l'automobiliística.

El Museu Valentí Masachs també custodia elements únics com un fòssil d'un molusc de fa 38 milions d'anys del qual només hi ha un exemplar al món. Tot i així, un dels elements que crida més l'atenció als visitants per la seva dimensió i el lloc privilegiat que ocupa al museu són els ullals d'un mamut que es van trobar al turó del Puigberenguer de Manresa.

També té àrees de reflexió sobre la necessitat d'explotar d'una forma racional els recursos de la terra, i vitrines de materials que generen radioactivitat i de minerals anomenats terres rares.