La gana pressiona. Són dos quarts d´11 del matí i els participants del Moianès Round Fest (MRF), la ruta del toixó, el cabirol i la guilla, encara no han esmorzat. «Granera, va!», insisteix un que fa estona que està llest. Es dirigeix a dos nois a qui se´ls han enganxat els llençols; o, més ben dit, el sac de dormir. Recullen les màrfegues amb parsimònia i emboteixen el sac dins la bossa. «Em sembla que haurem d´instaurar un nou animal», diu algú de broma. Es refereix, és clar, a la tortuga.

Els participants de la ruta, una trentena de persones, comencen a caminar i deixen per fi el paratge de la Quintana, a Castellcir, on han passat la nit de dijous a divendres. Es dirigeixen cap al Molí de Montserrat, a uns dos quilòmetres de distància. Allà, l´empresa de productes ecològics Vegetalia els ha preparat un esmorzar que els donarà forces per seguir caminant tot el dia i arribar a l´Estany, on passaran l´última de les quatre nits i celebraran la festa final per tancar la segona edició del MRF. Però tot això encara queda lluny; primer han d´esmorzar.

El bon rotllo es respira en l´ambient. La gent camina formant grups més o menys grans per fer petar la xerrada. Bona part dels participants són joves, però també hi ha famílies senceres, infants i pares i mares. També hi ha diversitat pel que fa al lloc d´origen. Els dos nois de Granera que tenien poca pressa per recollir són, de fet, de Sabadell. Com molts dels participants, són estiuejants. També hi ha gent de Castellcir, de Castellterçol... «I de Moià?», pregunto. «És clar!», responen. I senyalen en direcció al final del grup: «el toixó!».

El toixó? Quim Balaguer, de Castellcir, m´ho explica. «Hi ha tres éssers i cadascun representa un aspecte diferent del MRF. El toixó representa els àpats; la guilla, les festes i les activitats de nit; i el cabirol simbolitza les caminades». Els tres éssers estan encarnats per tres participants, escollits l´any passat. S´encarreguen de segellar el carnet de ruta dels participants cada vegada que completen una de les activitats. Per exemple, el toixó posa el segell després de cada àpat; el cabirol, al seu torn, dóna fe d´aquells que completen a peu els diferents itineraris del GR-177, la ronda del Moianès. Al final de la ruta, els que tinguin tots els segells seran proclamats bèsties i optaran a ser un dels éssers a l´edició de l´any següent.

Toixons, cabirols, guilles... Sembla que al Moianès, que ja té la festa del Porc i de la Cabra d´Or, no se li acaben mai els animals. Carla Gras, una altra estiuejant de Castellcir, m´explica que és important que els encarregats d´encarnar els éssers actuïn en consonància amb el seu personatge. «El toixó ha de ser algú que menja molt», diu. Pregunto si l´actual toixó compleix amb el càrrec. Tots riuen. M´ho prenc com un sí. En aquest moment s´uneix al grup Mireia Salvadó; o, el que és el mateix, el cabirol. Diu que de vegades li toca exercir per apressar els més lents: «hi ha dies que se´ns queda molta gent al darrere i he d´anar a empènyer i donar ànims als últims». Una altra que compleix amb el paper. Però en falta un. «I la guilla?», pregunto. Em diuen que està dormint. Tot en ordre, doncs.

Suc i galetes de xocolata

Un cop a Vegetalia, un àpat a base de sucs i galetes de xocolata espera els caminants. Abans, però, els fan una visita guiada per les instal·lacions. Bernat Sala explica les propietats de les diferents plantes medicinals i aromàtiques que creixen al recinte i guia els participants per un camí on han de descalçar-se per experimentar diferents textures amb els peus. El MRF no és només festa, menjar i caminar; l´objectiu és conèixer i gaudir el territori d´una manera sostenible. Totes les activitats i visites programades van, en un grau més o menys elevat, en aquesta direcció.

Acabada la visita, per fi, l´esmorzar. Els participants del MRF seuen a l´ombra i comenten la jugada mentre mengen. Una dona pregunta quanta gent encara opta a ser proclamada bèstia. Aixequen la mà uns quants del grup de Castellcir. Repassa els altres municipis. Collsuspina? Ningú. Santa Maria d´Oló? Ningú. Ripollet? En aquest moment em giro cap a ella. Hi ha gent de Ripollet? Em presenten el Joel García i el Carles Morales. Són els únics que no tenen cap relació amb el Moianès. Van descobrir el projecte mitjançant la Diputació de Barcelona, que va convidar el MRF en un cicle de conferències sobre propostes d´oci alternatiu per a joves. Tot i que no coneixien ningú, asseguren que s´ho estan passant d´allò més bé. Bon senyal.