Conduir implica una varietat de tasques a les quals cal atendre com són el control de la marxa, l’adreça, els indicadors, la vigilància dels senyals, les maniobres dels altres conductors.
Són molts els agents externs que poden motivar les distraccions, com poden ser una senyalització incorrecta o una excessiva concentració de senyals en la carretera, però també el mantenir conductes interferents (encendre un cigarret, la ràdio, atendre el telèfon mòbil, etc).
També hi ha factors interns que poden dur-nos a la distracció i provocar una clara situació de risc, per exemple buscar un carrer, etc.
Determinades característiques de la personalitat dificulten en gran mesura l’atenció. Altres qüestions poden anul·lar el camp perceptiu de la conducció, com són concentrar l’atenció a buscar una gasolinera, conduir amb fam, buscar un cotxe radar, etc.
La monotonia també pot ser un factor que pot provocar el descens d’atenció, per això és recomanable mantenir un cert grau d’estimulació.
Entre el 80 i el 90% dels accidents es troba implicat el factor humà com a element fonamental. D’aquest percentatge hi ha tres errades humanes que reuneixen el 60% dels accidents: alcohol, velocitat i distraccions.
Agents que provoquen distraccions
-La personalitat: Les persones extravertidas solen tenir més dificultats per mantenir l’atenció i són més propenses a les distraccions.
-Fatiga, depressió, estrès, ansietat, son... provoquen falta d’atenció i risc en la conducció.
-Posar un CD, encendre un cigarret, buscar alguna cosa en la guantera o posar-se el cinturó en marxa també provoquen distracció en la conducció.
-Circular sota els efectes d’alcohol, fàrmacs o substàncies psicotròpiques.
-Tenir una edat avançada.
Factors externs
-La senyalització incorrecta, que a més potencia l’aparició de fatiga.
-Les conductes interferents, és a dir, parar esment al paisatge o a alguna publicitat...
-Buscar informació aliena a la conducció com un hotel o un restaurant.
-El grau de lluminositat (especialment a l’entrada i sortida de túnels o a la nit)
-Confiança en una carretera o ruta coneguda fa que es redueixi l’alerta sensorial.
-La localització de l’estímul respecte al conductor.
-La temperatura a l’interior de l’habitacle.
El telèfon mòbil
Segons un membre d’Epidemiology Resources de Boston, el risc més greu i plenament constatat del mòbil en la salut humana és el de provocar un accident.
-Parlar pel mòbil durant la conducció pot augmentar entre 5 i 10 vegades la possibilitat de tenir un accident de trànsit.
-L’ús del mòbil incrementa el risc d’accident en els mateixos nivells que conduir amb una taxa d’alcoholèmia d’1,0 g/l.
-Parlar pel mòbil interfereix en el maneig motriu del vehicle (volant, intermitents, canvis de marxa...)
-S’altera la distància de seguretat, es confonen itineraris i es cometen més infraccions de l’habitual.
-S’altera la velocitat, amb forts canvis i amb una tendència a anar més a poc a poc del normal.
-Augmenta el temps de reacció del conductor en 0,71 segons.
-Si en condicions normals no es perceben entre el 5-15% dels senyals de trànsit, parlant pel mòbil es deixen de captar fins al 50%.
Moments de risc amb el mòbil
-Quan es rep una trucada, pel factor sorpresa, que altera les pulsacions i l’activitat cerebral, fins i tot duent mans lliures.
-Quan es marca un número. En un telèfon normal aquesta acció requereix entre 5-10 segons, el que implica que si se circula a 120 km/h es poden recórrer entre 180 i 350 metres sense control adequat del vehicle.
-Quan s’està parlant, el risc augmenta conforme passen els segons i comença a ser especialment perillós a partir del segon minut. Si es circula amb mans lliures, el temps augmenta als cinc minuts.
