El Bon Pastor

En l’evangeli del Bon Pastor, Jesús es presenta com el pastor que guia, protegeix i dona la seva vida per les ovelles. És un símbol poderós de l’amor, la cura i el sacrifici extrems de Jesús pels seus seguidors. En els temps actuals, la profunda secularització de la societat ens allunya de la religió i són legió els qui segueixen altres líders o tendències, allunyats dels valors cristians. Jesús ens adverteix sobre els falsos pastors. Aquells que no tenen el veritable interès del ramat en ment, sinó els seus propis interessos. Aquests falsos pastors intentaran enganyar els seguidors per aconseguir poder i beneficis personals. Jesús insta a estar alerta i a discernir entre la veritat i la falsedat, reafirmant la seva pròpia identitat com el guia autèntic i fidel.

Les comunitats cristianes de les nostres diòcesis són força reduïdes i la crisi de vocacions es tradueix en una manca de capellans. La relació del mossèn amb els fidels de la parròquia és la mateixa que la del pastor amb el ramat. Es necessiten mútuament. A la missa del Dijous Sant, el Papa Francesc va demanar als sacerdots que abandonin els egoismes i les ambicions, els rigorismes i les insatisfaccions, les resistències i les recriminacions; i que mostrin amor, compunció i llàgrimes. Les situacions difícils i la manca de fe, sosté el pontífex, a l’entrar en contacte amb un cor compungit no susciten polèmica, sinó perseverança en la misericòrdia. El testimoniatge autèntic obre les portes a la fe i enforteix la comunitat cristiana. L’exemple de Francesc i Clara d’Assís, amb el seu seguiment radical de l’evangeli, la seva humilitat i recerca de la pau, varen tenir un profund impacte en la societat de l’època. Per algun motiu el cardenal Jorge Mario Bergoglio va escollir el nom de Francesc pel seu pontificat.

La vida de sant Francesc és un exemple viu de santedat i compromís cristià. La seva humilitat, generositat i amor universal van inspirar molts a seguir el seu exemple, deixant un llegat durador que continua inspirant milions de persones. No va acumular doctorats en teologia ni ambicionar càrrecs en la jerarquia eclesial. La credibilitat del seu compromís cristià va ser suficient per promoure una nova forma de vida evangèlica. Avui i com al segle XIII, els pastors de l’església han de ser exemples de santedat.