La Sra. Novell entra en escena

Lleugera entrevista de l’Ustrell a una lleugera Silvia Caballol, l’esposa del bisbe Novell. Concedir una conversa d’aquest tipus en horari de màxima audiència per parlar de la seva vida privada, de l’amor marital i de la seva família és deixar clar el seu rol. S’ha situat al centre de l’observació mediàtica envers els seu àmbit particular. Entre altres conseqüències ens permet als altres poder entrar a dir-hi la nostra per fer-ne crítiques o lloances. Després de casar-se amb un bisbe al davant d’un capellà ha volgut passar comptes amb un bumerang. De penjar missatges amb almívar a Instagram és llança a les pantalles de TV3 un dissabte a les onze de la nit. Treball decebedor per part de l’entrevistador. Ricard Ustrell, l’estrella del canal públic català, li va fer un massatge i li va concedir la direcció de la conversa. O era el resultat d’un pacte o l’excés de treball en antena li ha fet baixar les seves capacitats professionals.

A partir d’aquí hem pogut escoltar a una dona parlant del seu amor etern (res ho és), venent-se ella mateixa com una persona «d’altes capacitats» mentre criticava la feina de tots els mitjans (s’hi referia com a «ells») davant de l’anuència del comunicador del moment. La generalització sobre els malvats periodistes li va fer apuntar cap a Risto Mejide, Dani Mateo, el Gran Wyoming i Lucía Caram. Com es sabut, son tots deixebles del mestre Gay Talese i ferms candidats a obtenir el premi Pulitzer d’aquest any.

És una història líquida i insòlita: algú que no ha fet res especial adquireix fama per una acció totalment particular però sorprenent: lligar-se el bisbe de la diòcesi i parir unes bessones. Després d’una relació furtiva amb ell un dia apareixen a les portes d’un jutjat (el de Súria) per casar-se civilment. Després de celebrar-lo pel ritu catòlic apareix a fer la «mildones» amb dicció afectada i presentant-se com a víctima de maltractament per part d’una autoritat eclesiàstica indefinida. No seré jo qui defensi a aquest desconegut però presentar-ho com un cas de maltractament em sembla una befa a les persones que els pateixen de debò.

Desconec a on l’exerceix però va estudiar psicologia. La xerrada enregistrada va ser un festival d’aquesta disciplina en comunicació verbal i no verbal. A les expressions afectades i nasals hi afegia l’acció d’unes mans incòmodes a sobre la taula mentre parlava amb les «e» àtones. Ens va oferir tot un catàleg de les senyals típiques emeses per humans més enllà de la parla.

Capítol a part és la descendència d’aquesta dona. Exhibeix a les seves filles petites a les xarxes sense tapar el seus rostres. Potser li retrauran quan siguin adultes. I quan vaig escoltar-la relatant com aplicava als seu fills més grans tècniques de «reestructuració cognitiva» per prevenir que fessin assetjament a l’escola als nens «baixos, lletjos o tontos» vaig quedar clavat al sofà sense sang a les venes per uns minuts.

Quan va començar a parlar, amb entonació de prevere, d’amor i catolicisme 2.0 de fons bordava un gos. Tot té un sentit. Caballol dixit.