Després d'11 anys de feina i de gairebé 3 milions d'euros d'inversió, el submarí català Ictineu 3, un dels més avançats tecnològicament del món i capaç de baixar a 1.200 metres de profunditat, ha realitzat aquest mes de setembre la seva primera campanya científica. Al servei del Centre d'Arqueologia Subaquàtica, el submergible ha treballat al jaciment de Cala Cativa I, al Port de la Selva, un vaixell d'entre 8 i 9 metres d'eslora datat del segle I aC. Aquesta campanya ha servit, segons Gustau Vivar, responsable del CASC, per demostrar les capacitats del submergible que "obre noves fronteres" atesa la seva maniobrabilitat i el fet de poder treballar a profunditats desconegudes fins ara.

La primera campanya científica de l'Ictineu 3 s'ha fet aquest mes de setembre al jaciment de Cala Cativa I, a poques milles de distància del litoral del Port de la Selva. Es tracta d'un vaixell d'entre 8 i 9 metres d'eslora datat del segle I aC i que transportava 100 àmfores de vi entre l'Hospitalet de Llobregat i Narbona. Gustau Vivar, responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica (CASC), ha explicat que aquest jaciment, descobert l'any 1894 per Romualdo Alfaras -precursor de l'arqueologia subaquàtica- ha servit per demostrar que "hi havia una construcció naval pròpia al món ibèric a la costa catalana".

Amb tot, més enllà del seu indubtable valor arqueològic, Vivar ha destacat que si s'ha escollit aquest jaciment submarí d'entre els gairebé 900 descoberts a Catalunya és perquè "era un bon banc de proves" per utilitzar l'Ictineu 3. El fet que el jaciment es trobi a uns 30 metres de profunditat ha facilitat que els arqueòlegs i el submarí poguessin treballar al mateix temps per comprovar la maniobrabilitat del submergible. En aquest sentit, el responsable del CASC ha recordat que la fusta del vaixell, amb més de 2.000 anys d'història, és molt fràgil i que no es podien arriscar a treballar amb el submergible sense estar segurs de les seves habilitats. "Les proves han demostrat que l'Ictineu 3 és molt estable i precís, i que es pot treballar amb total seguretat fins a 30 centímetres de distància del vaixell", ha afegit Vivar.

Durant el temps que ha durat la campanya, tant els arqueòlegs com els responsables de l'Ictineu 3 s'han centrat a treballar els protocols d'actuació entre els arqueòlegs i el submarí, i els resultats han estat del tot positius. Tant és així que Gustau Vivar ha afirmat que l'ús de l'Ictineu en campa-nyes arqueològiques subaquàtiques suposarà "obrir noves fronteres" per a la disciplina perquè permetrà "arribar allà on fins ara no es podia arribar". El total de jaciments subaquàtics que hi ha a Catalunya estan a menys de 50 metres de profunditat, i amb l'Ictineu es podrà arribar als 1.200, la profunditat màxima de les aigües territorials catalanes. "Amb l'Ictineu tenim l'eina definitiva per documentar la totalitat de jaciments del país", ha assegurat.

Tot i que l'Ictineu no permetrà excavar, oferirà un avantatge definitiu respecte dels robots que utilitzen les grans empreses que busquen tresors submarins. I és que el fet que el submergible català pugui portar tres tripulants farà que els arqueòlegs puguin veure amb els seus propis ulls els jaciments. "Nosaltres no anem a buscar objectes al fons del mar perquè som científics i el que ens interessa és reconstruir la nostra història", ha assegurat Vivar.

En aquesta primera campanya s'ha fet una cessió del submarí perquè ambdues parts "aprenguessin" de cara a futurs treballs que es produiran ja amb un contracte amb la conselleria de Cultura i en funció de la disponibilitat pressupostària de la Generalitat.

Segons el creador del submarí, Pere Forés, l'Ictineu 3 és "molt petit i lleuger", capaç d'assolir profunditats de fins a 1.200 metres, el novè del món, i que destaca especialment per la seva gran autonomia, molt superior a la dels seus competidors, que actualment no superen els cinc quilòmetres, i amb un pes molt inferior també al dels seus competidors.