Crear una botiga en línia, dissenyar una pàgina web, construir una xarxa social... Totes aquestes accions i, més quan aquestes són dutes a terme amb finalitats comercials, han de considerar sempre les peculiaritats del comportament del consumidor a Internet. De fet, sense aquesta premissa, totes elles solen estar abocades al fracàs. Voler aterrar a Internet per analitzar els comportaments del consumidors amb els mateixos paràmetres d´anàlisi que els de la botiga tradicional constitueix una errada estratègica de primera magnitud.

Internet és un sistema complex. Específicament, constitueix el primer i més recent entorn per a la comunicació basat en la navegació per continguts multimèdia bolcats en una xarxa d´ordinadors i connectats entre si a través d´enllaços. Elements com l´hipertext o els multimèdia són rellevants en la presentació de continguts comercials i afecten a la forma en què aquests són percebuts pels usuaris. D´una banda, l´hipertext és considerat tant un model teòric d´organitzar la informació perquè pugui ser llegida seguint relacions associatives, com una classe de documents creats a través de programes informàtics per ser llegits de forma no seqüencial, seguint relacions establertes a través d´enllaços. Per la seva banda, els elements multimèdia consisteixen en una forma de presentació de la informació a través d´ordinador, que integra i proveeix d´accés interactiu al contingut presentat de forma estàtica (mitjançant text i il·lustracions) i dinàmica (a través de so, animacions i vídeo).

La combinació de múltiples formats es considera com uns dels principals avantatges de la World Wide Web, ja que l´ús d´imatges i animacions combinades amb so fa l´entorn més atractiu per a l´usuari, a més a més de facilitar la comprensió i el record dels missatges. Com a contrapartida, la diferent velocitat de connexió a Internet que els usuaris puguin disposar en els seus punts en línia pot provocar que la recuperació d´alguns elements audiovisuals sigui massa lenta i, en conseqüència, sigui necessària un atenció especial a l´hora d´incloure aquests instruments a les pàgines web.

A Internet, a diferència de la resta de mitjans impersonals tradicionals (televisió, ràdio, premsa, cinema...), el receptor de la comunicació no és un destinatari passiu sinó que té control sobre el mitjà i el seu contingut, comptant, a més a més, amb instruments per enviar les seves respostes a través del propi entorn virtual. Així mateix, com a canal de comunicació personal, Internet permet les comunicacions interpersonals, normalment mitjançant correu electrònic i xerrades interactives, diferenciant-se de les trobades personals tradicionals pel fet que desapareix el llenguatge gestual i verbal. En general, la comunicació obeeix en major grau a la decisió del subjecte.

D´aquí precisament que la complexitat que presenta Internet com a canal de compra ofereixi dues conclusions rellevants en relació amb el comportament del consumidor en línia. D´una banda, la doble natura del consumidor- com a comprador tradicional i com a usuari d´ordinador-, que porta a que els elements d´interacció entre el subjecte i l´ordinador (com el interface, l´estructura de navegació, etc.) siguin tan importants com un bon servei al client.

D´altra banda, es suggereix que perquè un lloc web comercial tingui èxit ha de proporcionar "oportunitats de flow", és a dir, experiències òptimes de navegació per als seus consumidors. I és que la implicació en una experiència exploratòria d´índole divertida és engrescadora per ella mateixa, ja que proporciona sentiments satisfactoris al subjecte, que es recrea a través del mateix comportament repetitiu. Per totes aquestes peculiaritats, els comportaments del consumidor a Internet, malgrat compartir algunes característiques amb les conductes desenvolupades en els mitjans tradicionals, contemplen noves particularitats (Koufaris, 2002) que requereixen conceptes aplicables totalment diferents que ajudin al seu estudi.