http://www.umanresa.cat/

Sóc tecnoaddicte? Pateixo de...

Nomofòbia, phubbing, fomo o vibranxiety són algunes de les ciberadiccions de les quals parla Xavier Baraza

16.02.2016 | 11:10
Xavier Baraza, professor col·laborador

Tenir una addicció repercuteix de forma negativa no només sobre un mateix, també ho fa sobre l´entorn que ens envolta. I són les noves tecnologies les que estan ocupant un lloc important en aquest complicat món de l´addicció. Com ja deia el professor Marcuse, "la tecnologia com a tal no pot ser separada de l´ús que fem de la mateixa".

De les diferents addiccions associades a les TIC, que han anat apareixent de forma paral·lela a l´evolució d´aquestes, trobem l´ús abusiu de les xarxes socials. La població exposada a aquestes, segons dades dels gestors d´aquestes xarxes, és de prop de 2.500 milions d´usuaris. Només Facebook té declarats al voltant de 1.400 milions d´usuaris, el que suposa, segons Mark Zuckerberg, en un sol dia, un temps de connexió equivalent a 40.000 anys entre tots els usuaris.

Però el problema no està en l´ús de les noves tecnologies o de les xarxes socials, el problema està en l´abús que en fem. Potser la resposta a unes ràpides preguntes et permetran determinar si ets o no tecnoaddicte: ets capaç d´imaginar-te sense mòbil? sense tablet? sense portàtil? sense connexió a Internet? sense les xarxes socials? sense el correu electrònic? ...

Tornaries a casa a buscar el teu mòbil si l´has oblidat i estàs a 20 km? Tens la sensació que el teu mòbil sona o vibra per la recepció d´un missatge que després comproves que no ha arribat? Dines amb una colla d´amics i part de l´estona la passes amb el mòbil? Mires les xarxes socials dels amics de forma continuada per saber si t´han deixat de banda? Aquestes i moltes altres són situacions que mostren una addicció.

Tot seguit posarem nom a un seguit de tecnoaddiccions que segurament no saps que tens.

Què és la nomofòbia? Tornaries a casa a buscar el teu mòbil si l´has oblidat i estàs a 20 km de distància? La no mobile phone probia (no sense el meu smartphone) és la por a desprendre´s del mòbil, a no tenir bateria, a la manca de cobertura... És una sensació d´angoixa pel fet de no estar connectat, per no saber si algú t´està escrivint o trucant. Aquesta tecnoaddicció afecta més de la meitat dels usuaris, que ni tan sols saben que la pateixen.

Practiques el phubbing (phone+snubbing)? Ets d´aquells que quedes per prendre unes canyes amb els amics i estàs més pendent del teu mòbil que de la conversa? Si és així, estàs mostrant menyspreu cap als que t´acompanyen, estàs aïllant-te, segurament sense adonar-te´n.

Pateixes de fomo (fear of missing out)? Ets passes les hores veient què fan els amics a través de les xarxes socials? Penses que t´estàs perdent aquella esquiada? Què tots menys tu estan a una barbacoa? Aquesta sensació de veure que els demés s´ho estan passant bé sense tu és fomo, la por a perdre´s alguna cosa. Ha afectat en algun moment a més d´un terç de la societat. En aquest cas, la selfitis ha fet molt de mal.

Tens vibranxiety? Estàs tranquil·lament al sofà de casa i tens la sensació que t´estan trucant? O et sembla que el mòbil ha vibrat per la recepció d´un missatge? Però agafes el mòbil i no hi ha ni trucada perduda ni missatge. Si és així has patit el que s´anomena síndrome de la vibració fantasma. Tranquil, que li ha passat a més del 70% de la societat.

Internet ho és tot per a tu? Si és així, pateixes de ciberaddicció. Concepte sota el qual s´engloben tot un conjunt d´addiccions associades més específiques: el cibersexe, la ciberludopatia o la cibercondria. Has buscat a internet una malaltia per concloure que pateixes els símptomes i estàs al límit de la mort? Si has substituït el teu metge de capçalera per internet pateixes de cibercondria.

Les ciberaddiccions presenten els mateixos símptomes que les d´altres addiccions: una pèrdua de control i una total dependència. És a dir, en aquest cas, no fem servir les noves tecnologies o les xarxes socials per a un ús professional o lúdic que ens aporta un valor sinó que ho fem per la necessitat de no sentir-nos malament. Així mateix, com passa amb qualsevol addicció, aquesta també interfereix en el dia a dia i en les relacions personals.

Si després de llegir aquest article arribes a la conclusió que pateixes alguna tecnoaddicció, que el temps i la dependència de les TIC i les xarxes socials és excessiu, busca solucions. Potser ha arribat el moment d´anar reduint progressivament aquesta dependència. Pren-te unes vacances dels dispositius, potencia el tracte personal, busca activitats offline i, en el cas que hagis perdut totalment el control, sempre et queda anar a un especialista.

I per acabar, com deia Paracelso ja al segle XVI: "res és verí, tot és verí: la diferència està en la dosi".

Xavier Baraza Sánchez és professor col·laborador dels estudis d´Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i Professor d´Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema