Ens visita un Cicle Formatiu de grau Superior d'Educació infantil, i mentre els nois i noies remenen i coneixen el nostre Lab 0_6, s'acosta la professora responsable del grup amb un dels nois que té interès en realitzar el Grau posteriorment.

A la conversa la professora comenta que el noi està treballant en una escola bressol i s'interessa per com podrà fer les pràctiques. Li explico que haurà de fer els dos períodes de pràctiques que no té convalidades en dues escoles i que necessàriament comporta que deixi temporalment la seva feina. I no les pot fer a la seva escola? I no les pot fer només a les tardes? I em veig forçada a defensar insistentment que per ser bon mestre és important fer pràctiques de qualitat, al costat de bons mestres que acompanyin en les intervencions, que ofereixen bons models sobre els quals reflexionar, amb el seguiment del professorat de la universitat.... I així, haurà de deixar la feina? I si necessita els diners? I si després no l'agafen? La professora insisteix amb una argumentació culpabilitzadora on sembla que el que importa no és la qualitat de la formació sinó fer-li fàcil al noi les pràctiques per tal que pugui acabar essent mestre.

I em sap molt greu pel noi, ningú hauria de deixar d'estudiar per qüestions econòmiques, però tinc la ferma convicció que la tasca dels responsables de la formació inicial no és facilitar el camí de l'obtenció del títol a tothom qui ho desitgi sinó assegurar una bona formació a les mestres, i això passa per una formació exigent des de totes les àrees, per una coordinació intensa entre el professorat universitari orientada al model de mestra que volem, i per descomptat per viure períodes de pràctiques de molta qualitat. Les pràctiques no consisteixen en complir hores a qualsevol recinte escolar sense més. Veure bons models educatius que puguin actuar com a referents és fonamental per orientar el fer de les noves mestres, que habitualment han viscut com a alumnes una educació molt diferent a la que volem que promoguin com a mestres.

Voldríeu que us arreglés el cotxe una persona que mai hagués desmuntat un motor? Us deixaríeu operar per un cirurgià que no hagués fet pràctiques al llarg dels seus estudis per la raó que sigui? I llavors, acceptaríeu deixar la vostra filla 5 hores cada dia en mans d'una persona que no ha gaudit d'unes pràctiques de la màxima qualitat en la seva formació? I encara una mica més, accepteu deixar el vostre fill en mans d'una persona que no hagi tingut una formació molt exigent?

UManresa som una universitat privada que donem atenció personalitzada a les estudiants, amb un tracte personal i proper. Però que empatitzem amb els problemes dels i les estudiants no vol dir que els hi resolem en detriment de la qualitat de la seva formació. Aprendre a fer de mestra d'infantil no és gens banal. Gaudir d'una bona mestra durant els primers anys de vida o patir una mestra no compromesa amb els infants o, potser compromesa, però sense coneixements que li aportin un criteri fonamentat per a decidir que és el millor per les nenes i nens que té al davant, marca una diferència abismal. Estic segura que no dubtaríeu a l'hora d'escollir per la vostra filla.

Dignificar la professió en la societat comença a la formació inicial. Aconseguir aquest reconeixement pels mestres 0-6 passa pel compromís de tots els que formem professionals de l'educació infantil, cicles i graus, en assegurar que donem i exigim una formació de màxima qualitat.